L’esquerra nacional s’apropa al milió de vots el 25-N

El 27,1% dels votants es decanten per ERC, ICV-EUiA o la CUP, les tres formacions d'obediència catalana que van del centreesquerra a l'esquerra transformadora anticapitalista. Mai havien reunit tants suports 

L’augment de participació, la millora de resultats amb relació als comicis del 2010 i la irrupció de la CUP – Alternativa d’Esquerres (AE) al Parlament han tingut com a conseqüència que el que podríem considerar com a esquerra nacional (formacions d’obediència estrictament catalana que van des del centreesquerra d’ERC, fins a l’esquerra transformadora i rupturista de la CUP) s’hagi apropat al milió de vots, obtenint la millor xifra de la seva història en unes eleccions autonòmiques. En concret, entre ERC, ICV-EUiA i la CUP-AE sumen 978.000 sufragis, el 27,1% del total de vots emesos el 25 de novembre. La xifra és molt superior als 780.000 vots que van acumular entre ERC i ICV-EUiA el 2003, les eleccions que van donar pas al primer tripartit i que van marcar el que encara és el millor resultat dels republicans.

És cert que enguany ha votat mig milió més de persones que en les passades eleccions, celebrades el novembre de 2010, però també cal ressaltar que la ferma oposició a les retallades s’ha traslladat a les urnes, sobretot de la mà d’Iniciativa i també, en certa manera, d’una CUP que aposta per un model econòmic radicalment diferent i per una radicalitat democràtica que no apareix en les formes de fer de les altres dues formacions esmentades. El debat sobiranista, en canvi, ha beneficiat especialment a ERC, que de la mà del seu líder, Oriol Junqueras, ha virat cap al centre, allunyant-se del discurs social més compromès que havia defensat en l’etapa de Carod-Rovira i que li van donar els millors resultats de la seva història (16,4% dels vots i 23 diputats, el 2003; 14,0% i 21, el 2006). A l’espera de veure quina posició acaba adoptant Junqueras amb relació a una hipotètica aliança amb Artur Mas, la realitat és que l’esquerra nacional podria consolidar-se com l’autèntica alternativa a CiU, un cop confirmat l’esfondrament del PSC, que amb 20 diputats i 520.000 vots ha marcat, de nou, el seu mínim històric.

  

Pel que fa la distribució territorial dels suports, ERC no s’apropa al resultats obtinguts el  2003 a la demarcació de Barcelona, tot i que obtenir percentatges significatius al conjunt de la província (13,3%) i a la capital (13,1%). A l’àrea metropolitana destaca la primera posició i el 23,5% obtinguts a Sant Vicenç dels Horts, ciutat del Baix Llobregat que té com a alcalde, precisament, Oriol Junqueras. En places tradicionalment difícils pels independentistes del Barcelonès i del Baix Llobregat, ERC se situa al voltant del 10% dels vots, com Badalona (10,1%), Gavà (9,1%) o Sant Boi (9,1%), però se n’allunya a Cornellà (7,5), l’Hospitalet (7,9) o Santa Coloma de Gramenet (5,9), places on mai ha assolit els dos dígits. Els suports d’ERC són més significatius a la segona corona metropolitana, amb puntes mracades per Igualada (16,8%) i Vilafranca del Penedès (16,8%), mentre que a la Catalunya central s’apropa al 20% a Vic (19,7%), Manresa (16,7%), superant-lo a Berga (21,5%). A les principals ciutats gironines, la formació també es mou al voltant del 20% dels sufragis, amb un 17,7% a Girona ciutat i un 19,7% a Olot. A Tarragona, el suport dels republicans és més baix a la capital (10,4%) que a la resta de la demarcació (15,1%) amb puntes a Tortosa (18,1%), Valls (18,4%) o Amposta (20,6%) entre les grans ciutats. Finalment,a Lleida també el suport és més important a les zones rurals que a la capital (13,0%), amb resultats molt marcats a les Borges Blanques (23,1%) –tradicional alcaldia d’ERC- i Solsona (27,4%).

Resultats històrics d'ICV-EUiA

ICV-EUiA ha obtingut el millor resultat de la seva història amb 359.000 vots arreu del Principat i el 9,9% dels vots, superant el 9,7% i els 313.000 sufragis del ja llunyà 1995. Els ecosocialistes s’han enfilat de 10 a 13 diputats i, com és lògic tenint en compte la seva implantació metropolitana, el suport és més gran a l’àrea de Barcelona. A la demarcació, d’on obtenen 10 seients, han rebut l’11,1% dels vots (dos dècimes menys que el 1995), però marquen el seu màxim a la capital, amb m´es de 95.000 vots i el 12% dels sufragis. En el conjunt de l’àrea metropolitana els resultats ecosocialistes són pitjors que els de 1995, però es mouen entre el 10 i el 15% dels vots, amb puntes a Cornellà (15,4%) i el Prat (18,7%), on Luís Tejedor té l’alcaldia des de fa dècades. A la segona corona, en canvi, hi el fenomen en què on obté millors resultats ICV (casos de Mollet, Rubí o Sabadell) es mou entre el 12 i el 14% dels vots, però empitjora les xifres del 1995, però millora posicions en ciutats com Igualada (6,4%), Granollers (9,2%), Martorell (13,3%), Sitges (7,6%) o Vilafranca (8,5%).

Seguint aquesta mateixa tendència, a Girona els ecosocialistes també milloren resultats, un fet destacable tenint en compte que la seva implantació a la zona és menor que a Barcelona. El seu diputat arriba després de rebre el 5,9% dels vots a la demarcació (1,1% més que el 2010), amb puntes a la capital (6,7%) i la Bisbal (7,0%). A Lleida, obté un escó per segona vegada a la història, i ha rebut el 5,4%. El pic el marca la capital (7,3%). Finalment, a Tarragona ha rebut el 6,8% dels vots, amb puntes a la capital (8,0%), Tortosa (9,9%), el Vendrell (8,1%) i Montblanc (7,8%).

Les xifres de la CUP-AE no es poden comparar amb les d’anterior comicis legislatius, atès que és la primera vegada que hi concorria i l’únic element previ són els resultats a les eleccions municipals de 2011. A grans trets, es pot dir que allà on té presència al consistori és on major percentatge ha obtingut, tot i que ha baixat en general amb relació al suport rebut a les eleccions locals. Pel que fa la seva implantació territorial, a Barcelona ha rebut el 3,4% de vots a tota la demarcació, el que li ha permès sumar 3 diputats, amb bones xifres a la capital (3,9%), Molins de Rei (6,3%), Cerdanyola (4,3%), Ripollet (4,1%), Vilanova i la Geltrú (7,3%), Vilafranca (6,2%), Sant Cugat del Vallès (4,3%), Berga (6,9%) i Manresa (4,2%). A Girona, on va ser la sensació al 2011, s’ha quedat a pocs vots d’obtenir el diputat, després d’obtenir el 4,2% dels sufragis, amb grans xifres a la capital (5,6%), Banyoles (6,2%) i la Bisbal (7,4%). A Lleida, els suports han estat més modestos (3,3%) i és a les capitals dels Pirineus, amb el 7,4% a Sort i el 4,8% a la Seu d’Urgell. Finalment, a Tarragona se supera clarament el 5% en capitals on té regidors (Reus, 5,3%; Valls, 5,7%) i a la capital es queda amb el 3%.

La CUP s'estrena 

Tot i que sembla difícil fer previsions, sembla evident que l’esquerra nacional té camp per córrer, sobretot si ERC recuperar el sentit de la primera lletra de les seves sigles. Els republicans han recuperat bona part dels suports perduts el 2010 i segueixen mantenint una implantació territorial prou equilibrada, només amb l’etern problema de l’àrea metropolitana de Barcelona, una zona on ICV-EUiA es manté prou forta. Els ecosocialistes, a poc a poc, estan millorant els seus resultats a zones de l’interior on abans pràcticament no hi tenien implantació, sobretot en ciutats mitjanes tant de Barcelona, com de les altres demarcacions. Finalment, la CUP reuneix votants de l’esquerra independentista, de sectors anticapitalistes i d’indignats i té una implantació força homogènia al territori, amb puntes a Girona i d’altres ciutats mitjanes i certs problemes a l’àrea metropolitana, tot i que potser menys marcats que els d’ERC (en proporció, òbviament).