Una vintena d'imputats per corrupció mantenen un càrrec públic als Països Catalans

Durant un any i mig, Manuel Bustos ha mantingut càrrecs i sou públics malgrat estar encausat, en una pràctica encara estesa arreu del territori

Manuel Bustos, l'omnipotent alcalde socialista de Sabadell durant gairebé 14 anys (1999-2013), va anunciar dilluns que deixava la política activa. La revelació dels presumptes sobresous il·legals cobrats a través de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) -que en el seu cas ascendirien a 24.000 euros només entre el 2011 i el 2012- ha estat l'últim escàndol d'una trajectòria pública marcada per la polèmica. Bustos està imputat des de desembre de 2012 per malversació de fons, tràfic d'influències, delicte contra l'administració pública i omissió del deure de perseguir delictes arran del cas Mercuri, una trama d'adjudicacions irregulars d'obres públiques amb epicentre a la capital vallesana. Malgrat l'encausament, durant més d'un any i mig ha mantingut càrrecs i sou públics. El febrer de 2013 va plegar com a alcalde de Sabadell, però fins dilluns va continuar al consistori com a regidor i va exercir de diputat provincial, càrrec pel qual rebia 83.000 euros anuals.

El cas de Bustos no és, ni molt menys, una excepció. Només als Països Catalans, hi ha almenys una vintena de polítics esquitxats per escàndols de corrupció que mantenen un càrrec públic, amb el salari pertinent. Quatre estan implicats en el cas Mercuri. Dos són regidors a Sabadell i càrrecs de confiança a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, un és diputat al Parlament de Catalunya i l'altra és l'alcaldessa de Montcada i Reixac, Maria Elena Pérez. Tots són del PSC. Joan Manau, imputat per un delicte d'ordenació del territori, i Paco Bustos, encausat per tràfic d'influències i malversació i germà de l'exalcalde, es mantenen com a regidors sense cartera al consistori sabadellenc, d'on reben més de 15.000 euros en dietes. A més, són càrrecs de confiança de l'AMB, amb un sou de gairebé 49.000 euros, de manera que la seva retribució pública supera els 60.000 euros en ambdós casos. Maria Elena Pérez està imputada per tràfic d'influències per la suposada manipulació d'un concurs públic per garantir la contractació d'un antiga alt càrrec del tripartit.

El mateix càrrec pesa sobre Daniel Fernández, diputat socialista al Parlament autonòmic. Arran de la imputació, Fernández va dimitir com a secretari d'organització del PSC, però va mantenir el càrrec públic, pel qual percep més de 60.000 euros bruts a l'any. A la bancada convergent hi figuren dos encausats: Oriol Pujol i Xavier Crespo. El primer ho està en qualitat de “col·laborador necessari” de la trama de les ITV, que presumptament intentava manipular els concursos de concessió de les estacions de les inspeccions tècniques de vehicles (ITV); mentre que Crespo està encausat pels delictes de suborn i prevaricació en el marc del cas Clotilde, que investiga operacions de la màfia russa a Lloret de Mar quan l'ara diputat n'era l'alcalde. Pel cas de les ITV també hi ha imputat Enric Colet, secretari general del Departament de Justícia de la Generalitat, per la suposada contractació irregular de Josep Tous, exnúmero dos de la Diputació de Barcelona i presumpte cervell de la trama.

La situació a les Illes i el País Valencià

El degoteig de casos de corrupció ha estat constant els darrers anys a les Illes i el País Valencià, vinculats fonamentalment a les administracions autonòmiques presidides per Jaume Matas [condemnat a presó per una de les múltiples causes que hi ha obertes contra ell] i Francisco Camps, respectivament. Tot i les desenes de polítics imputats -i condemnats- a les Illes, actualment només un manté un càrrec públic. És Pere Rotger, diputat del PP al Parlament autonòmic i president de la cambra fins al desembre de 2012. Rotger va plegar del càrrec arran de la imputació en el cas Over Marketing, de suposat finançament il·legal del PP. Pel mateix cas resta encausat José María Rodríguez, actualment president del partit conservador a Palma però prèviament ha estat regidor a Ciutat, diputat autonòmic, conseller del Govern de les Illes i delegat de l'executiu espanyol a l'arxipèlag.

Les Corts valencianes van començar l'actual legislatura amb una desena de diputats del PP -un 20% del grup parlamentari- imputats. Ara en queden tres. Són Ricardo Costa, David Serra i Yolanda García, tots implicats en la branca valenciana del cas Gürtel, de presumpte finançament il·legal de la formació de dretes. Els darrers mesos han renunciat a l'escó tres diputades imputades en el mateix escàndol. Són Angélica Such, va plegar el 27 de febrer; Milagrosa Martínez, va fer-ho el 21 de març; i Vicente Rambla, que va deixar el càrrec fa una setmana. Les tres van ser conselleres del govern autonòmic en legislatures anteriors.

Allau d'encausades amb el 'cas Brugal'

L'altre gran focus d'imputacions de polítics en actiu del PP al País Valencià ha estat el cas Brugal, que investiga els delictes de suborn, extorsió i tràfic d'influència en l'adjudicació de contractes públics dels serveis de recollida d'escombraries en diverses localitats meridionals del territori. Entre les encausades actuals hi ha Sónia Castedo, alcaldessa d'Alacant des del 2008 i fins al maig diputada autonòmica; Mónica Lorente, alcaldessa d'Oriola la passada legislatura i ara regidora a l'oposició i diputada provincial; Juan Molina, alcalde de La Canyada (Alt Vinalopó) i diputat provincial; i Antonio Lorenzo, alcalde d'Algorfa (Baix Segura).

En el mateix cas està imputat José Joaquín Ripoll, exconseller i exvicepresident del govern autonòmic i president de la Diputació d'Alacant del 2003 al 2011. Ripoll presideix ara l'Autoritat Portuària d'Alacant, un càrrec de nominació pública. El cas Brugal també esquitxa Luis Díaz Alperi, predecessor de Castedo a l'alcaldia d'Alacant i fins a l'abril diputat autonòmic; i Luis Fernando Cartagena, exalcalde d'Oriola i exconseller de l'executiu valencià, que va arribar a ser empresonat. En sortir del centre penitenciari, va ser contractat per polítics del PP com a assessor del Consell de Cambres de Valencià, amb un sou de 50.000 euros. Altres polítics en actiu imputats per corrupció són Bernabé Cano i Pedro Lloret, alcalde i primer tinent de La Nucia (Marina Baixa), per prevaricació; l'alcalde de Paterna, Lorenzo Agustí; Andrés Llorens, vicealcalde d'Alacant; i Glória Alonso, regidora de Mislata (l'Horta Oest).

A final de maig va plegar de diputat Rafael Blasco, condemnat a vuit anys de presó i 20 d'inhabilitació pel cas Cooperació. Blasco ha jugat gairebé tots els papers de l'auca a la política valenciana i ha estat diputar i conseller del govern autonòmic tant pel PSPV-PSOE com pel PP. La seva imputació va provocar la seva sortida del PP el juny de l'any passat, però va mantenir l'escó durant gairebé un any, fins que va ser condemnat. Resta veure com evoluciona l'escàndol dels suposats sobresous de l'FMC, on la Fiscalia té la intenció de demanar la imputació dels 44 alcaldes implicats, i el cas de corrupció de Torredembarra, on el fins ara alcalde -de CiU- ha dimitit però de moment es mantenen al consistori regidors encausats de la federació conservadora, per ampliar o no aquesta llista.

*Article publicat a la DIRECTA l'11 de juliol de 2014.  

El 25-M sacseja el mapa electoral del Baix Llobregat

Els partits conservadors que tradicionalment tenien més força a la comarca -PSC, CiU i PP- van retrocedir amb força a les europees, mentre que ERC, ICV-EUiA i Podemos guanyen pes o hi irrompen amb força

Les eleccions europees del diumenge 25 de maig van provocar una sacsejada important en els mapes polítics espanyol i català. A nivell estatal, el bipartidisme PP-PSOE es debilita molt i no suma ni el 50% dels vots, mentre que formacions d'esquerres com Esquerra Unida i, sobretot, la nounada Podemos obtenien resultats prou destacables, amb el 10% i el 8%, respectivament. Al Principat, la gran notícia va ser la primera victòria d'ERC en uns comicis des de la II República, Altres factors a tenir en compte van ser un retrocés de CiU, una nova davallada del PSC, la caiguda del PP, l'estancament de C's, la millora d'ICV-EUiA i, en menor mesura que a l'Estat, la irrupció de Podemos.

L'objectiu de l'article és posar el focus en una comarca, el Baix Llobregat, en què la principal particularitat és que va ser l'única de tot el Principat en què el PSC va ser la força més votada -ERC es va imposar en 23 comarques i CiU en 17. Ara bé, considerar que el Baix Llobregat encara és un “feu socialista” crec que és un error. Els socialistes van obtenir el 25 de maig el 20,31% dels sufragis -55.506 vots-, tot just tres punts més que la segona força, ERC -17,19%, 46.960. Fa cinc anys, a les europees els socialistes van rebre el 44,8%, per tant el suport ha caigut a menys de la meitat.

Des de les europees del 2009, el PSC s'ha imposat en cinc de les sis cites amb les urnes al Baix Llobregat, però el seu suport ha anat decaient i en les dues darreres eleccions -les del Parlament del 2012 i les europees d'enguany- tot just ha reunit un de cada cinc dels vots emesos. El resultat és sis punts superior a la mitjana de tot Catalunya, un diferencial similar al dels dos últims comicis catalans -2010 i 2012- i al de les generals del 2011. Per tant, la conclusió és que el PSC cau amb la mateixa força al Baix Llobregat que a la resta del Principat, tot i que hi manté una força superior que el converteix, encara, en la principal força de la comarca.

Els principals bastions socialistes són Cornellà -amb Antoni Balmón, secretari d'organització del partit, d'alcalde-, amb el 28,42% dels vots; Viladecans, amb el 26,19%; i Sant Andreu de la Barca, amb el 26,11%. En cap població el PSC arriba al 30% dels sufragis, un fet que ja es va donar a les parlamentàries del 2012, on fins i tot el suport global va lleugerament inferior, amb el 20,1%. Cal tenir en compte, però, que en els comicis catalans la participació a la comarca va ser 22 punts superior -es va enfilar al 68,82%, pel 46,62% d'ara- i els socialistes van reunir 24.000 vots més. 

Reculada socialista i convergent i ascens d'ERC

El gran salt endavant, com a la resta del país, el fa ERC. Els republicans es van convertir en la segona força comarcal, amb el 17,2% dels vots, un fet especialment destacable si es té en compte que des del 2009 sempre havien estat la cinquena o sisena -a les darreres eleccions catalanes- formació més votada al Baix Llobregat. Els comicis al Parlament de fa dos anys ja van suposar una sacsejada important al mapa de partits de la comarca, ja que entre la força més votada -el PSC- i la sisena -ERC- hi havia menys de 10 punts de diferència. El partit presidit per Oriol Junqueras va fer aleshores un salt important en vots, que va confirmar el passat 25 de maig. Els resultats van ser pitjors que a la mitjana del Principat, un fet habitual i que respon a la composició sociològica de la comarca. Des del 2009, els republicans han obtingut entre un 25 i un 30% menys de suport al Baix Llobregat que a la resta de Catalunya i això va repetir-se fa uns dies, amb un percentatge de vots un 27,5% inferior a la mitjana, passant del 23,7% del conjunt de l'autonomia al 17,2%. Esquerra va ser la força més votada en nombrosos pobles petits del Baix, amb els millors resultats a Torrelles (36,08%), Collbató (33,57%) i Begues (30,6%). A Sant Vicenç dels Horts, on Junqueras és l'alcalde, també va guanyar, amb el 25,84% de les paperetes.

De la mateixa manera que ERC es va beneficiar de la dinàmica nacional i del debat al voltant del dret a decidir, CiU retrocedeix com a conseqüència del transvasament de vots cap als republicans i del desgast acumulat per la seva política de retallades a la Generalitat. La federació conservadora tot just va rebre el 12,8% de les paperetes el 25-M al Baix Llobregat, nou punts menys que al conjunt del Principat. El retrocés és prou important, sobretot si tenim en compte que als comicis europeus del 2009 el diferencial amb tot Catalunya era de set punts. Són, amb diferència, els pitjors resultats de CiU a la comarca en els últims cinc anys i pot explicar-se, d'una banda, pel transvasament de vots cap a ERC i, de l'altra, per l'especial desgast per les retallades, en una àrea especialment castigada per la crisi. CiU va guanyar les autonòmiques del 2010 a la comarca, amb gairebé el 32% dels sufragis, però en la resta de comicis gairebé sempre s'ha mogut per sota del 20%.

El tradicional bipartisme català PSC-CiU també s'estavella aquí, ja que tot just suma el 33% dels vots -36% al conjunt del Principat- molt lluny del 59,8% de les anteriors europees i del 55,4% de les autonòmiques del 2010, però més a prop del 40% de les passades eleccions al Parlament. Els millors resultats els obté a la Palma de Cervelló amb el 27,26%; a Sant Just Desvern -un dels municipis amb major renda per càpita de la comarca- amb el 26,31%; i a Sant Climent, amb el 21,96%.

ICV-EUiA va ser la quarta opció més escollida el 25-M al Baix Llobregat, la mateixa posició que al conjunt del Principat, tot i registrar-hi un suport superior (12% en contraposició amb el 10,3% de mitjana). El resultat suposa gairebé doblar l'obtingut fa cinc anys, però la irrupció de Podemos hauria impedit un millora més gran. De fet, els ecosocialistes perden més d'un punt de suport amb relació les passades parlamentàries i quatre si es compara amb les municipals de 2011, tot i que les dinàmiques d'aquest tipus de comicis són menys comparables. El millor resultat el van tenir al Prat, amb el 15,99%, municipi on acumulen dècades d'alcaldia amb Lluís Tejedor. També van ser notables els registres de Sant Climent (15,05%) i Santa Coloma (14,22%) i a algunes de les principals ciutats de la comarca, com Cornellà (13,7), Sant Feliu (13,4) o Sant Joan (13,1).

Caiguda espanyolista

El PP és un altre dels partits que va experimentar una reculada important, es miri com es miri. El partit d'Alícia Sánchez Camacho va sumar el 10,53% dels sufragis, nou punts menys que a les europees del 2009 i menys de la meitat que el suport rebut a les generals de 2011, el topall de la sèrie analitzada. Es podria explicar la caiguda dels conservadors per la consolidació de C's, però la realitat és que el partit d'Albert Rivera també perd força amb relació a les eleccions al Parlament i la millora d'UPyD no ho compensa. De fet, els tres partits més espanyolistes sumaven més del 25% dels vots a les passades autonòmiques i el 25-M van quedar-se en poc més del 20%.

Les retallades, els escàndols de corrupció i la pèssima imatge que entre gran part de la ciutadania tenen tant Rajoy com Camacho són algunes de les claus que expliquen la caiguda dels populars. Ja fa anys que el PP obté millors resultats al Baix Llobregat que al conjunt de Catalunya i això va tornar a repetir-se amb les darreres europees, però amb menor mesura. En totes les eleccions celebrades des del 2009, el partit obtenia entre 1,5 i 2 punts més de suport a la comarca que al Principat, però aquest cop el diferencial tot just ha estat de set dècimes. La crisi, sens dubte, es nota a una comarca molt castigada i qui governa, i accentua els estralls amb les seves polítiques, ho paga. Castelldefels (15,2%), on té l'alcaldia, marca el millor resultat del PP; seguit d'Esplugues (14,57%) i Cornellà (12,05%).

Com PSC i PP, C's és un partit amb més força al Baix Llobregat que a la majoria de comarques catalanes i això va tornar-se a fer palès el 25-M. Si al conjunt del Principat la formació va rebre el 6,3% dels vots, a la comarca va elevar-se fins el 8,4%. La millora amb relació al 2009 és espectacular -va rebre el 0,36% a Catalunya i el 0,6% al Baix Llobregat-, però la realitat és que el partit va perdre suport amb relació a les últimes eleccions al Parlament, quan va obtenir el 7,5% dels vots a tot Catalunya i el 10,8% a la comarca. El partit de Rivera va perdre 2,4 punts de suport i prop de 20.000 vots el 25-M. Els millors resultats els va obtenir a Gavà (11,18%), Vallirana (10,32%) i Castelldefels (9,94%). Sí que va guanyar suport UpyD, que al Parlament el 2012 tot just va reunir el 0,73% dels sufragis i el 25-M va elevar-se fins l'1,92%. El partit de Rosa Díez, però, segueix sent marginal i el seu votant potencial es refugia majoritàriament a C's, PP i, en menor mesura, PSC. Viladecans (2,8%), Sant Andreu (2,64%) i Sant Boi (2,41%) són les seves puntes.

Poca relació entre Podemos i la CUP

Com ja he comentat, una de les grans novetats de les eleccions europees del 25-M va ser la irrupció a nivell estatal de Podemos, la formació encapçalada pel politòleg Pablo Iglesias i que comptava amb un equip de campanya format, entre d'altres, per persones com Iñigo Errejón i Juan Carlos Monedero. Al conjunt de l'Estat va sumar gairebé el 8% dels sufragis, xifra que al Principat va baixar al 4,66%. Al Baix Llobregat els resultats van ser clarament millors, amb el 6,71%. Els darrers dies han sortit moltes anàlisis sobre la irrupció del partit -us en recomano un parell [1] [2]-, que posen en comú que gran part dels seus votants provenen del 15-M, són persones desencantades amb opcions com EU o, fins i tot, el PSC-PSOE, i que amb l'esclat de la crisi s'han anat apropant a posicions anticapitalistes, sinó les tenien ja prèviament. A nivell català, la primera anàlisi simplista assegurava que bàsicament havia captat vot de la CUP, que no va concórrer als comicis. El creuament de vots obtinguts per la formació independentista i Podemos, però, desmenteix en gran part la tesi, com va demostrar El Pati Descobert.

Al Baix Llobregat, la correlació entre els vots de la CUP i els de Podemos també mostra que la relació és menor a l'apuntada en conèixer els primers resultats [vegeu gràfic]. L'observació més detallada ho confirma. D'entrada, Podemos obté a la comarca un suport força més alt que al conjunt del país, mentre que amb la CUP el 2012 va succeir el contrari, ja que va rebre-hi el 2,53% pel 3,47% global. Als pobles on Podemos va tenir un major èxit van ser el Prat (9,0%), Viladecans (8,02), Sant Boi (7,99), Santa Coloma (7,96), Abrera (7,73), Castelldefels (7,39) i Cornellà (7,37). En canvi, el major nivell de vot a la CUP al Parlament el van registrar Molins (6,31%), la Palma (5,21), Torrelles (4,1), Begues (3,98), Esparreguera (3,93), Santa Coloma (3,78) i Olesa (3,7) i en tots ells -amb l'excepció de Santa Coloma- Podemos va obtenir un suport inferior a la seva mitjana comarcal.

Sembla quedar prou clar que parlem de votants diferents i Podemos ha arribat a un elector diferent del que, almenys fins ara, tenia la CUP com a referència, on fet que segurament s'explica perquè el partit ha penetrat a Catalunya a través de canals de comunicació bàsicament estatals, com la Sexta. Allà on Podemos ha obtingut bons resultats, en general també els obté ICV-EUiA -només amb l'excepció de Castelldefels- i, en menor mesura, C's, fet que ens acaba de definir el possible votant de la nova formació. Bàsicament parlem de ciutats i barris castellanoparlants i on la crisi ha colpejat amb força. Un fet a tenir en compte de cara a la hipotètica articulació d'un front anticapitalista ampli al Principat.

El dret a decidir s'enforteix

El comportament electoral del Baix Llobregat segueix força allunyat de la mitjana catalana, amb un seguit de partits -PSC, ICV-EUiA, PP, C's i Podemos- que hi obtenen un resultat força millor i d'altres -bàsicament ERC i CiU- que hi empitjoren. Per acabar, si ens centrem en la qüestió nacional, es veurà com també aquí hi ha un avenç progressiu de les formacions favorables al dret a decidir. ERC, CiU, ICV-EUiA i Podemos rebren el 48,7% dels vots, dos punts més que a les autonòmiques de fa dos anys -on va participar la CUP i no Podemos; mentre que PSC, PP, C's i UpyD es queden en el 41,16%, gairebé cinc punts menys que a les parlamentàries de 2012. 

Anàlisi dels resultats de la CUP al Baix Llobregat

La Candidatura d'Unitat Popular - Alternativa d'Esquerres va rebre 9.978 vots (2,52%) a la comarca en les eleccions al Parlament del 25 de novembre. Explico com es distribueixen i apunto alguns dels factors que ho expliquen

126.219 vots (el 3,48% del total de paperetes emeses) són els que han permès a la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) irrompre al Parlament de Catalunya en la seva primera aparició en uns comicis d’aquests tipus. Girona és la demarcació on millor percentatge ha obtingut (4,21% i 14.502 vots), per davant de Tarragona (3,58%, 12.807), Barcelona (3,40%, 92.621) i Lleida (3,05%, 6.289). Si posem el focus en les comarques, el millor resultat ha arribat al Priorat (8,7%), per davant del Pallars Sobirà (6,36%), el Garraf (5,95), el Pla de l’Estany, l’Alt Penedès (5,67%), el Gironès (5,51%), i el Berguedà (5,51%). Curiosament, en els dos primers casos la CUP no hi té una implantació municipal important, mentre que en els altres fa anys que hi treballa i compta amb regidors. A l’altre costat de la balança, hi apareixen la Val d’Aran (1,34%), la Cerdanya (2,43%), el Baix Llobregat (2,52%), el Segrià (2,52%), el Pla d’Urgell (2,65%), la Noguera (2,68%) i el Tarragonès (2,69%). I és precisament en una de les comarques on la CUP ha obtingut els pitjors resultats, el Baix Llobregat, en la que vull centrar aquest anàlisi.

Sociològicament, la tercera comarca més poblada del Principat (darrere del Barcelonès i el Vallès Occidental) és, aparentment, complicada per a una formació com la CUP (per exemple, ERC hi obté tradicionalment uns resultats clarament inferiors a la seva mitjana nacional). Això s’acaba traduint, també, en una distribució dels vots diferent de la que hi ha a la resta del territori. Per tant, no és sorprenent que el PSC hagi estat la formació més votada al Baix Llobregat, recuperant una supremacia que va perdre el 2010 i que ha recuperat gràcies a l’esfondrament de CiU. L’augment de participació (es passa de menys del 58% a gairebé el 69%) fa que els socialistes guanyin vots (arriben als 77.000) malgrat perdre suport percentual (passen del 23,5% al 20,1%). La federació conservadora, per la seva part, perd 12 punts i 27.000 vots (en suma 78.000, 19,8%). En tercer lloc apareix un que guanya 10.000 vots (total de 56.362), però només dues dècimes (14,2%). ICV-EUiA, C’s i ERC són les tres formacions que més pugen a la comarca amb relació al 2010. Els ecosocialistes guanyen 3,1 punts i 22.000 vots, per uns totals de 13,1% i 51.750; C’s es converteix en la cinquena força i més que duplica resultats, amb 26.000 nous votants (42.600) i 6 punts extres (10,8%); i ERC dobla, arreplegant 42.179 sufragis, el 10,7%. La CUP ha estat la setena força, amb 9.978 vots (l’esmentat 2,52%), superant en 344 la xenòfoba PxC.

Suport més gran als pobles

Són uns bons resultats? Estan per sota dels que la CUP ha obtingut al conjunt del Principat, però com he dit és una comarca difícil per una candidatura d’aquest tipus (independentista i anticapitalista). L’única referència per comparar són les eleccions municipals de l’any passat. Aleshores, cinc nuclis de la comarca van comptar amb la participació de la CUP (Collbató, Martorell, Molins de Rei, Sant Boi de Llobregat i Sant Joan Despí), sumant 3.302 vots. Ara, aquests mateixos municipis reuneixen 2.596 paperetes de la CUP, malgrat l’increment de participació. En general, allà on la CUP té representació municipal, els resultats el 25-N han estat força per damunt de la mitjana a la demarcació, tot i que per sota dels del 2011. La regla es compleix al Baix Llobregat. Molins de Rei és l’únic poble de la comarca amb representació de la CUP al Consistori (4 regidors) i diumenge també va liderar els resultats al Parlament, amb el 6,31% dels vots (886), clarament per sota dels 1.797 (17,52%) del maig de 2011. És evident que no es pot comparar unes eleccions municipals amb unes d’autonòmiques, de manera que el retrocés tampoc es pot considerar una esmena a la tasca dels regidors molinencs de la formació.

Pel que fa a la resta de municipis on la CUP ja havia concorregut a les urnes, el millor resultat és el de Collbató, amb 78 vots (3,56%), superant amb escreix els 33 (1,9%) del 2011. A Martorell, Sant Boi i Sant Joan Despí, en canvi, hi ha un retrocés percentual (però no en sufragis) i es perden vuit dècimes en el primer cas (3,3%, però es guanyen vuit vots, arribant als 410 per la major participació), quatre en el segon (del 2,63% al 2,2%, però de 751 a 880 vots), i cinc en el darrer (1,95%, amb guany de 23 vots, fins als 342). No es pot dir que allà on la CUP ja estava implantada i havia concorregut als comicis, els resultats siguin necessàriament millors (fet que sí que es dóna normalment on té representació a l’ajuntament). I és que, Molins, Martorell i Collbató superen el 2,52% de vots de la mitjana comarcal, però tant Sant Boi, com Sant Joan s’hi queden per sota.

I els municipis on la CUP s’estrenava en uns comicis? Els millors resultats són en pobles de menys de 5.000 habitants, com la Palma (5,3%), Torrelles (4,1) i Begues (4,0). També clarament per sobre de la mitjana hi ha Esparreguera (3,84%), Santa Coloma de Cervelló (3,77%) i Olesa de Montserrat (3,73%). En canvi, amb les excepcions de Martorell i Molins de Rei, en cap altre ciutat del Baix Llobregat amb més de 20.000 habitants la CUP ha superat el 3% dels vots. Els pitjors números els tenen Castelldefels (1,43%), Sant Vicenç dels Horts (1,58%), Sant Andreu de la Barca (1,62%), Viladecans (1,66%) i el ja esmentat Sant Joan Despí (1,95%). En el primer cas, parlem d’una ciutat governada pel PP –que ha estat segona força- i, per tant, d’un context molt difícil. En el segon, del poble que té com a alcalde Oriol Junqueras, el president d’ERC, l’únic de la comarca on els republicans han estat els més votats, amb el 23% de les paperetes. Òbviament no era fàcil que la CUP hi fes forat, però tenint en compte que parlem d’un municipi on l’esquerra independentista no hi té una tradició consolidada, cal valorar els 216 vots obtinguts.

Resumint, el Baix Llobregat és una de les comarques més complicades per la CUP, que pot créixer en el futur sobretot gràcies a la radicalitat democràtica que aplica a la seva praxis política i a la seva defensa d’un model econòmic totalment diferent en un moment de gravíssima crisi. A Molins, el seu gran bastió comarcal, és on millor se n’ha sortit el 25-N, mentre que a Martorell, on ja va anar als comicis locals de 2007 i 2011, les xifres també són raonablement bones. Posats a fer-ne una lectura positiva, es pot dir que allà on ha baixat percentualment, com a Sant Joan Despí i Sant Boi, la CUP ha guanyat vots, que caldrà veure si consolida. En canvi, als pobles petits de la comarca en general obté resultats força bons, situant-se al voltant del 4% dels vots (o superant-lo), situació que no es dóna a les ciutats més grans, on no arriba al 3%. Malgrat això, cal destacar els més de 900 vots sumats a Cornellà, la població més gran del Baix, que equivalen al 2,3% dels sufragis. Tot plegat em porta a pensar que el 2015, veure’m força més de 5 llistes de la CUP a les eleccions municipals, sobretot després de la bona experiència dels nombrosos grups de suport que s'han creat de cara al 25-N, molts dels quals, de ben segur, tindran conintuïtat.