Els centenars de terratrèmols provocats
per la injecció de gas al magatzem Castor han generat un clam unànime contra un
projecte que, fins ara, havia rebut suports dels governs valencià i espanyol, a
banda del de l’Ajuntament de Vinaròs. Els anys previs a la seva entrada en funcionament,
Escal UGS va ser molt generosa amb les aportacions a les arques municipals i
també va finançar diverses entitats locals que, com a contrapartida, defensaven
la instal·lació
Els
més de 400 terratrèmols que s’han desencadenat a les terres de l’Ebre i la
Sénia des de mitjan setembre poden tenir com a principal conseqüència que el
magatzem submarí de gas conegut com a projecte Castor no arribi a funcionar. La
injecció de gas a la instal·lació, que va començar el juny i resta aturada per
ordre del govern espanyol des del 26 de setembre, està directament vinculada
amb l’increment de l’activitat sísmica, segons ha confirmat el Col·legi Oficial
de Geòlegs de Catalunya i, ni que sigui parcialment, ha reconegut Escal UGS, l’empresa
constructora i gestora del projecte Castor.
El 10 d’octubre, el ministre espanyol d’Indústria i Energia,
José Manuel Soria, va
afirmar que el magatzem de gas ha costat prop de 1.700
milions d’euros, 400 més dels anunciats i més del triple dels 500 previstos
quan es va anunciar el projecte, fa gairebé una dècada. Segons una clàusula inclosa
a l’autorització administrativa del Castor, si aquest no entrés en
funcionament, el govern estatal hauria d’indemnitzar Escal UGS per la inversió
duta a terme. Soria ha anunciat que el ministeri ha sol·licitat al Tribunal
Suprem que declari lesiva la clàusula perquè és “clarament abusiva per a l’interès
general”.
Si el magatzem es posés en marxa, les consumidores serien
les encarregades d’abonar el cost de la instal·lació a través de la factura del
gas, que també garantiria beneficis milionaris a Escal UGS, una aliança entre el grup
ACS (66,7% del capital) i la canadenca Castor Limited Partnership (el 33,3%
restant). Considerada “necessària” i “urgent” en la planificació del sistema
gasista espanyol 2008-2016, la instal·lació ha passat a “no tenir tant de
sentit” en el context actual, amb una clara caiguda de la demanda energètica.
Denúncies ignorades
Fa sis anys, la Plataforma Ciutadana en Defensa de les
Terres del Sénia ja va denunciar que el magatzem submarí de gas no era
necessari. L’Observatori de l’Ebre, un centre de recerca pertanyent a la
Universitat Ramon Llull i vinculat al Consell Superior d’Investigacions
Científiques (CSIC), va advertir en un informe de 2005 que la injecció de gas era
“susceptible de modificar la perillositat i el risc sísmic d’una regió
determinada”. I la Generalitat de Catalunya, segons la seva versió, va exigir
diversos requisits ambientals a la companyia, com un informe sismològic, per
instal·lar el Castor a Catalunya, fet que seria decisiu perquè Escal UGS es
decidís per Vinaròs (Baix Maestrat).
Malgrat totes les advertències i l’oposició ciutadana, el
projecte va tirar endavant i va comptar amb el suport de l’Ajuntament de la
població castellonenca, del govern valencià i de l’executiu espanyol, aleshores
presidit per Zapatero, que el va aprovar el 2007, sense que l’estudi d’impacte
ambiental contingués cap estudi sismològic. Més enllà de l’evident lucre
econòmic per a Escal UGS –bàsicament per a ACS, un grup acostumat a enriquir-se
amb els pressupostos públics–, a qui beneficiava el Castor?
Ingressos milionaris
D’entrada, a l’Ajuntament de Vinaròs. Durant la legislatura
passada, el consistori ara governat pel
PP, aleshores per una coalició del PSPV i el Partit de Vinaròs Independent
(PVI)– va cobrar 2,6 milions d’euros d’Escal UGS corresponents a l’impost sobre
construccions, instal·lacions i obres (ICIO) i a l’expedició de la llicència per
a la planta terrestre del projecte d’emmagatzematge de gas. A més, el consistori
preveia ingressar 900.000 euros anuals durant cinc dècades, corresponents a l’impost
d’activitats econòmiques (IAE) i a l’impost de béns immobles (IBI) del Castor.
Les prebendes municipals també inclouen un conveni del març de 2011, pel qual
la companyia posava a disposició del Centre Especial d’Ocupació del Pou de Mangrano
actius valorats en 2,4 milions, el pagament de 100.000 euros per part d’Escal
UGS per asfaltar els vials d’accés al port i un altre conveni pel qual l’empresa
es comprometia a millorar els camins rurals de l’entorn afectat pel pas del
gasoducte del projecte.
Veient el que pagava Escal UGS, no sorprèn que Javier
Balada, líder del PVI, primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme la
legislatura passada, afirmés que el dipòsit de gas “rellançaria” el municipi.
També va defensar el projecte energètic Rafael Flores, patró major de la
confraria de pescadors de Vinaròs, que el 2009 va negar que les obres de la plataforma
marina del Castor afectessin la pesca de llagostins, el producte estrella del
municipi. Rere les seves paraules, hi havia el conveni que Escal UGS havia signat
amb la confraria un any abans, segons el qual la compensaria econòmicament durant
50 anys. L’empresa va signar convenis similars amb les confraries de pescadors
de Benicarló i Peníscola i fins i tot amb les de Sant Carles de la Ràpita –per
pagar 400.000 euros en cinc anys– i Les Cases d’Alcanar –120.000 euros en un
lustre.
Escal UGS també va desemborsar 250.000 euros per finançar
dos sismògrafs per a l’Observatori de l’Ebre, que s’ubiquen a l’ermita del
Remei d’Alcanar i al municipi d’Alcalà de Xivert des de 2009. Una altra entitat
beneficiada per la generositat de l’empresa impulsora del Castor ha estat la Fundació Rei
Jaume I, sorgida a iniciativa de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, que ha
rebut 50.000 euros anuals per a activitats culturals i mediambientals des de l’any
2009. El govern valencià, per la seva part, va ingressar almenys 550.000 euros,
el 2010, per l’execució de les obres de la nova dàrsena pesquera i la zona industrial
del port de Vinaròs.
Negoci amb fons públics
Tot i el cost de 1.700 milions, Escal UGS preveia lucrar-se
de manera important amb el projecte Castor, atès que contemplava rebre 250
milions d’euros anuals del govern espanyol, que els incorporaria al rebut del
gas com a costos del sistema. És a dir, finalment, la societat –i per tant, ACS–
faria caixa amb fons públics i diners de la població. Res estrany en ACS, el
grup presidit pel també factòtum del Reial Madrid, Florentino Pérez. Entre 2007
i 2012, la constructora es va embutxacar 10.344 milions d’euros en
adjudicacions del conjunt d’administracions de l’Estat, segons dades recollides
per la premsa econòmica, cosa que la situa com la més beneficiada per l’obra
pública. Beneficis privats i pèrdues públiques. Una cançó recurrent els darrers
anys, que també s’intenta repetir amb el magatzem submarí de gas.
El BEI: el banc de la UE que finança grans empreses
El finançament
del magatzem submarí de gas va ser possible, en part, gràcies a l’actuació del
Banc Europeu d’Inversions (BEI), que l’any passat va aportar-hi 500 milions,
200 directament i 300 a través de bons. El BEI és propietat dels estats membres
de la UE i presta diners a un tipus d’interès més baix que la banca comercial, però,
bàsicament, s’utilitza per finançar
projectes d’infraestructures i grans empreses. A Catalunya, enguany, Gas
Natural i CaixaBank han rebut fons del BEI; la primera, 475 milions per pagar
part del seu pla d’inversions en la xarxa elèctrica estatal; la segona, 300
milions per finançar projectes
empresarials. El 2012, el Banc Sabadell (200 milions) i Tabasa (125 milions,
abans de ser privatitzada) van recórrer a l’entitat. Sembla evident que l’interès
públic no marca la seva política i, fins i tot, el govern d’Artur Mas es va
plantejar recórrer-hi perquè contribuís a finançar Eurovegas, quan el magnat
Sheldon Adelson dubtava entre ubicar el complex del joc a Madrid o a Catalunya.
*Article publicat al número
334 del setmanari DIRECTA, 16 d’octubre de 2013.