Els càrrecs ‘pepevergents’

El sobtat gir independentista d’Artur Mas no amaga l’estreta aliança que ha mantingut amb el PP durant gran part legislatura. Els nomenaments de Daniel Sirera, Armand Querol, Pablo Planas o Josep Martí en són testimoni

«No hi ha res de més anticatalà que voler que Catalunya sigui independent. Seria un desastre.» Aquestes paraules corresponen a una entrevista a El País del febrer de 2008 i qui va pronunciar-les no ha modificat la seva posició amb relació a la qüestió nacional del Principat. Però això no va ser un impediment perquè, fa només tres mesos, la CiU suposadament més independentista de la història fes possible que l’autor de les declaracions assolís un càrrec públic. Parlem de Daniel Sirera, president del PP de Catalunya en el moment de l’entrevista i actualment un dels sis integrants del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). L’enèsim acord de la legislatura entre la federació conservadora i el PP no solament va permetre la inclusió de Sirera en l’organisme, sinó reduir-ne en quatre els seus membres i deixar sense espai Salvador Alsius, el candidat conjunt d’ERC i d’ICV-EUiA i que, a banda de ser periodista, representa una sensibilitat nacional molt més propera a l’Estat propi que, almenys dialècticament, defensa Artur Mas des de la massiva manifestació de l’11 de setembre.

Daniel Sirera. 

Sirera només és un dels noms d’un mandat que, abans del sobtat gir independentista de CiU, havia estat marcat pels pactes entre aquesta formació i el PP, que van permetre la col·locació  en alguns casos força recent– de nombrosos personatges de l’òrbita pepera en càrrecs de responsabilitat, ja sigui a la Generalitat, a la Diputació de Barcelona, en ajuntaments o en diversos organismes públics. Alguns dels nomenaments més polèmics se situen en l’àmbit de la comunicació. Més enllà de l’expresident del PP català, hi ha els casos d’Armand Querol, Pablo Planas i Josep Martí.

El primer va convertir-se a l’abril en vicepresident de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). A Querol, antic vidalquadristaque acumula 16 anys a l’ens públic, li va faltar temps per lluir el seu biaix ideològic en demanar que els mapes del temps de TV3 mostressin tot l’Estat espanyol, en detriment dels Països Catalans, i en criticar l’emissió de reportatges com Monarquia o República i Adéu, Espanya?. També a la primavera d’enguany es va fer públic el nomenament de Pablo Planas com a cap d’informatius de COM Ràdio, actualment La Xarxa. Antic sotsdirector d’Abc i de La Razón, l’anterior feina de Planas va ser dirigir Libertad Digital, el diari de Federico Jiménez Losantos. Els seus editorials durant aquest període no tenien pèrdua, amb atacs constants a Catalunya i l’afirmació que la immersió lingüística és un «tortuós experiment d’enginyeria social». Finalment, Josep Martí és el secretari de Comunicació de la Generalitat des del febrer de 2011. Antic treballador del Govern espanyol en la presidència d’Aznar, el periodista va mostrar sense embuts la seva ideologia al llibre Ets de dretes i no ho saps (Mina, 2008).

L’ambaixador de la guerra de l’Iraq

Armand Querol. 

Mas també va incorporar al Govern la dona de Martí, Susanna Bouis, com a directora  general de  Funció Pública. Bouis havia estat delegada del Govern espanyol a Catalunya al final de l’era d’Aznar. En la mateixa època, l’ambaixador estatal a l’OTAN era Joan Prat, encarregat de defensar la invasió de l’Iraq davant l’Aliança Atlàntica. Ara, però, Prat, com Bouis i Martí, cobra de la Generalitat, en el seu cas com a delegat del Govern a Brussel·les. Les alcaldies de Xavier García Albiol (Badalona) i Manuel Reyes (Castelldefels) no s’entendrien sense el suport passiu de CiU, que a canvi de situar Salvador Esteve al capdavant de la Diputació de Barcelona va donar el vistiplau a les vicepresidències d’Alberto Fernández Díaz i de Josep Llobet. I així podríem seguir. Fins fa molt poc, la interpretació del dret a decidir que feia Mas va consistir a aliar-se amb el PP. I a partir d’ara?

*Article publicat al setmanari EL TRIANGLE número 1.080, 12 d’octubre de 2012.