La factura de l’aigua es dispararà per enriquir negocis privats

Diversos ajuntaments i organitzacions s’oposen a la venda d’Aigües Ter-Llobregat

  

Dutxar-se, rentar els plats o, simplement, obrir l’aixeta són tres de les moltes activitats que, a partir de l’any vinent, seran força més costoses per a la població catalana, després que culmini el procés de privatització d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL), l’empresa pública que presta el servei en alta –des de la font d’aigua fins als dipòsits municipals– de Barcelona, l’àrea metropolitana i nou comarques del voltant (fet que suposa l’abastiment de prop de cinc milions de persones de més de 100 municipis). L’externalització del servei durant 50 anys a Agbar o Acciona, que encapçalen les dues aliances que opten a la concessió, anirà acompanyada d’un notable encariment del rebut de l’aigua.

El 25 de juliol d’enguany, el consell d’administració d’ATLL va aprovar un increment del 70% en la tarifa que li han de pagar les empreses de distribució en baixa –que fan arribar l’aigua dels dipòsits a les llars–, de manera que, a partir de l’1 de novembre, passarà de 0,38 a 0,65 euros el metre cúbic. Les companyies distribuïdores, independentment de si són públiques o privades, acabaran fent repercutir la pujada en la tarifa que paguen les usuàries, que augmentarà entre el 25% i el 35%, segons els càlculs de la plataforma Aigua és Vida, que s’oposa a la privatització, la més important en la història de la Generalitat. L’encariment final, però, serà superior.

La dessaladora del Prat, propietat d'ATLL. 

Mentre que l’oferta d’Acciona planteja un preu de 0,71 euros el metre cúbic, la d’Agbar s’enfila fins a 0,79. Sigui quina sigui l’escollida per la Generalitat, la tarifa haurà augmentat prop d’un 100% en pocs mesos. “El segon increment només va destinat a garantir el benefici industrial de la futura concessionària”, apunta en unes declaracions a la DIRECTA Eloi Badia, un dels portaveus d’Aigua és Vida, que agrupa associacions veïnals, sindicals, ecologistes i solidàries. No es tracta, precisament, d’un benefici modest, sinó de 1.600 milions d’euros nets durant les properes cinc dècades, segons un estudi de l’organització.

Empresa viable

Un dels motius esgrimits pel govern d’Artur Mas per desfer-se d’Aigües Ter-Llobregat –propietària de les instal·lacions que potabilitzen l’aigua dels dos rius i també de plantes de dessalinització com la del Prat– és que és deficitària (l’any passat va perdre 34 milions) i que arrossega un deute molt elevat (663 milions). Rubén Tello, delegat de CCOO al comitè d’empreses d’ATLL, matisa les xifres: “El deute s’ha disparat perquè l’empresa ha assumit el cost d’infraestructures que en realitat corresponien a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), a causa de la seva precària situació financera, i perquè feia set anys que les tarifes estaven congelades, però la companyia és perfectament viable”.

“Amb l’increment tarifari, el deute desapareixeria en poc més de deu anys i ATLL tindria beneficis”, afegeix el delegat sindical. De fet, la previsió és que la concessionària privada trigui prop d’una dècada a amortitzar la despesa per assumir la gestió de la companyia pública, després de beneficiar-se de l’explotació d’unes infraestructures que, recalca Tello, “s’han pagat amb impostos públics”. El rebuig a la privatització també ha arribat a nombrosos ajuntaments, fins al punt que 26 plens municipals han aprovat mocions en contra del procés. En alguns casos, com ara Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, s’estudia emprendre accions legals per aturar- lo, amb l’argument que suposa una vulneració del conveni que van signar amb ATLL i pel qual li cedien infraestructures públiques que havien contribuït a finançar.

La plataforma Aigua és Vida denuncia que l’operació representa el paradigma de la política del govern de Mas de “desmantellar tota estructura pública” i insta a apostar per alternatives que derivin en la municipalització del servei, de manera que es vagi cap a una “gestió pública i participativa de l’aigua”. No és un model utòpic, tenint en compte que, al món, el 90% de les connexions domiciliàries d’aigua les gestiona el sector públic i el 10% el privat. A Catalunya, en canvi, els percentatges s’inverteixen. Mentre Mas s’omple la boca parlant d’estructures d’Estat, de moment, es ven el patrimoni del país, amb operacions que beneficien grans companyies privades, perjudiquen el 99% de la societat i no apareixien al programa electoral de CiU de 2010.

Iniciativa europea contra la privatització

La Federació de Sindicats Europeus de Serveis Públics impulsarà una Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) per reclamar que la UE impedeixi per llei la consideració de l’aigua com un bé mercantil i la reconegui com el dret humà que és, tal com va dictaminar l’ONU el 2010. La iniciativa, que necessita recollir almenys un milió de signatures provinents de nou estats de la UE, compta amb el suport d’UGT, CCOO i Aigua és Vida a Catalunya i sorgeix com a resposta a la creixent privatització del servei d’aigua, darrerament forçada per la Comissió Europea als països rescatats.

*Article publicat amb el setmanari DIRECTA número 291, 24 d'octubre de 2012.