“M’ha quedat clar que la Justícia no és independent i està manipulada pels polítics”

La crema simbòlica d’uns papers dins d’una caixa de cartró davant la Borsa de Barcelona durant la vaga general del 29-M li va costar l’empresonament, del 24 d’abril al 17 de maig, i la imputació pels delictes d’incendi, coaccions i desordre públics, entre d’altres. Reubicada després de l’impacte emocional de l’alliberament, Laura Gómez va atendre LaDirecta a la seu de la CGT i va confessar que lamenta no poder participar en properes manifestacions per imposició judicial.

Pensaves que la performance de la vaga general acabaria amb la teva detenció?

No és que ho esperés, però era una possibilitat. Tenia molt clar que no havia fet mal a ningú i vivia amb tranquil·litat, sobretot a mesura que anaven passant els dies des de la vaga. La detenció, quan va arribar, em va agafar per sorpresa, però quan la vaig poder analitzar vaig entendre que formava part de l’estratègia del senyor Puig i companyia.

Considereu que amb l’arrest, Interior buscava provocar una reacció violenta de la CGT per poder-vos criminalitzar?

Li vaig donar moltes voltes. Vaig arribar a una conclusió molt senzilla i és que no em van detenir pel que vaig fer, sinó perquè era afiliada a la CGT. Cada cop tenim més poder de convocatòria al carrer i això ells no ho podien consentir i ho volien controlar. En aquest sentit, hi havia l’opció que amb les detencions, la meva i les del Javi, l’Isma i el Dani (els estudiants que també van ser empresonats), es generés por al moviment llibertari i que la gent donés passes enrere o que, fins i tot, s’anés cap a actes que provoquessin una major criminalització. Òbviament, era una estratègia pensada, perquè hi havia l’expedient sancionador contra la CGT, les declaracions de Felip Puig i altres polítics vinculant-los a actes vandàlics i, per tant, necessitaven a algú de la nostra organització. I em va tocar a mi.

Després de passar tres setmanes empresonada i portar uns dies fora, com estàs?

Molt bé, tot i que els primers dies fora han estat difícils, perquè m’he trobat molt desubicada, com si portés molt de temps tancada. Havia rebut notícies del que estava passant fora, però ha estat increïble veure el moviment de suport. Ho podia esperar de l’organització, però ha anat molt més enllà. Un cop m’he ubicat, em sento forta, com també m’hi vaig sentir dins la presó. Em vaig dir a mi mateixa que si el que volien eren fer-nos mal, no ho aconseguirien. Tinc més convenciment que mai que la lluita continua i que això no ens aturarà. No em penedeixo d’haver estat el dia 29 davant de la Borsa i el que sí que em sap greu és que, per decisió de la jutgessa, mentre duri el meu procés no podré assistir a cap manifestació. Em vindria molt de gust i potser això és el que més mal em fa.

Com va ser el tracte que vas rebre dins la presó?

He de dir que no he sentit por a dintre i sí que he rebut moltes simpaties. Els funcionaris em deien que jo no hauria d’estar tancada, que era una injustícia absoluta i que estigués tranquil·la perquè sortiria fora. M’he sentit segura i no he vist perillar en cap moment la meva persona, però sí que és cert que els primers dies estava com en xoc. Pel que fa a les internes, el meu cas no era molt normal i em veien com un bitxo rar. Al cap d’uns dies, s’acostaven a mi i em preguntaven si havia cremat la borsa. Després, fins i tot, em posaven com a exemple que hi ha innocents que ingressen a la presó. M’han preguntat molt i m’he trobat casos de gent molt interessada en la lluita obrera. He pogut descobrir moltes coses i canviar la imatge que tenia de la presó. No he conegut els delictes, sinó les persones. Les retallades també són allà i ara, entre d’altres coses, no hi ha diaris.

En molts moments et plantejaves què carai hi feies allà dintre?

Sí, sobretot els primers dies. Tenia l’aute d’empresonament a sobre i no parava de llegir-lo, perquè encara no m’ho creia, fins que vaig trencar-lo. Jo sabia que no havia d’estar allà, però hi era i em vaig preocupar d’estar bé, sobretot anímicament, i després transmetre-ho a la meva família. El pitjor de tot allà dins és l’incertesa, no saber quan sortiràs, si realment transmets que estàs bé als teus,...Quan vaig veure que sortien en llibertat el Javi, l’Isma i el Dani em vaig emocionar i esperava que arribés el dia que quedaria en llibertat, perquè sempre he pensat que hi havia algú amb seny a fora.

Estàs sorpresa pel suport que has rebut d’altres organitzacions?

Hi ha organitzacions amb les que ja treballem habitualment i no m’ha sorprès, tot i que és d’agrair. Però sí que m’ha sobtat que un sindicat amb el que mantenim un conflicte viu (CCOO) hagi signat també el manifest demanant el meu alliberament. Però crec que ho han fet perquè era políticament molt correcte i no tenien més remei. Fa temps que sabem com funcionen aquestes organitzacions i potser si no haguessin detingut per unes hores algun afiliat seu ni s’ho haurien plantejat.

L’experiència viscuda t’ha servit per canviar la teva visió sobre alguna cosa?

En certa manera sí. M’ha quedat clar que la Justícia no és independent, que està manipulada pels polítics, fins al punt que poden posar algú a la presó sense pensar en les conseqüències que això té en la seva vida. En tot cas, quan arribi el moment, espero trobar-me amb un jutge professional, que ignori les pressions. També he après sobre la meva organització. Sabia que hi seria, però la rapidesa amb què ha actuat i el volum de la resposta m’ha sorprès. Crec que, tot plegat, ens ha enfortit. He rebut cartes de persones que no conec i que em donaven ànims i les gràcies per lluitar pels seus drets i això m’ha emocionat molt, perquè sempre he estat molt crítica amb la gent que no lluitava i he vist que la gent sí que té consciència. No hem de tenir por, no ens hem d’aturar i, per part meva, tinc moltes ganes de posar-me ja en marxa.

*Entrevista publicada en el número 275 del setmanari LA DIRECTA, 30 de maig de 2012.