Més de 150.000
estudiants estan en vaga des de fa més de 100 dies per rebutjar l’increment de
les matrícules universitàries. El Govern respon restringint el dret de
manifestació
La crisi financera
i econòmica dels darrers anys i la negativa a modificar la política fiscal
regressiva seguida des de fa temps ha deixat l’Administració escurada, fins al
punt que opta per retallar en serveis tan essencials com l’educació o la
sanitat públiques, prenent mesures que perjudiquen clarament la majoria de la
població, com ara un desmesurat increment de les matrícules universitàries. La
decisió provoca la lògica indignació estudiantil, que es tradueix en vagues,
manifestacions multitudinàries i una diversitat d’accions contra els símbols
del poder econòmic i polític del país. Lluny d’apaivagar-se, la indignació
ciutadana va in crescendo. Els sona la història? Doncs bé, no parlem del que s’està
vivint aquests dies a casa nostra, ni de les recents ocupacions dels rectorats
de les universitat Politècnica (UPC) o de Girona (UdG), ni tan sols del
blindatge policial de l’Autònoma (UAB) amb motiu de les eleccions celebrades el
24 de maig. Ens referim al que passa al Quebec, on milers d’estudiants sumen més
de 100 dies de vaga com a mostra de rebuig a l’augment del 75% de les taxes de
matriculació universitàries.
La protesta, la més
important que han portat mai a terme els estudiants d’aquest Estat federal del
Canadà, ha forçat el Govern a seure a la taula de negociació amb els alumnes i
s’ha cobrat, de moment, una víctima il·lustre: Line Beauchamp, ministra d’Educació
i viceprimera ministra del Quebec, que va dimitir el passat 14 de maig. Com a
contrapartida, l’Executiu quebequès, que encapçala Jean Charest –líder també
del Partit Liberal del Quebec (PLQ), en el poder des del 2003–, va aprovar una
normativa d’emergència, la coneguda com a Llei 78, que va ser validada per l’Assemblea
Nacional el 18 de maig i que posa restriccions serveres al dret de protesta.
L’anunci
governamental d’incrementar les matrícules de les universitats públiques dels
2.168 dòlars canadencs anuals actuals (uns 1.690 euros) fins als 3.793 (2.555
euros) progressivament fins al 2017 va desfermar la reacció juvenil. Els
estudiants de ciències socials de la Universitat de Laval van ser els primers a
declarar-se en vaga el 13 de febrer i, poc després, s’hi van sumar els de la
Universitat del Quebec a Mont-real (UQAM). Progressivament, estudiants d’altres
centres i alumnes d’institut s’han anat afegint a una aturada que, puntualment,
ha reunit uns 300.000 joves, tot i que els que estan en vaga indefinida són, a
dia d’avui, uns 155.000. Una votació celebrada als centres va deixar clara la
demanda estudiantil: retirada del projecte governamental i congelació de taxes
a canvi de retornar a les aules. El 22 de març, quan ja es portaven més de cinc
setmanes de protesta, prop de 200.000 persones van manifestar-se pel centre de
Mont-real, la ciutat més poblada del Quebec, en el que va ser una clara demostració
de força.
Restringint el
dret de protesta
La manifestació de Montreal del 22 de maig. |
La mobilització la
lideren les tres principals organitzacions estudiantils del territori: la
Federació d’Estudiants Col·legials del Quebec (FECQ), encapçalada per Léo
Bureau-Blouin; la Federació d’Estudiants Universitaris (FEUQ), que té com a
cara visible Martine Desjardins, i l’Associació per una Solidaritat Sindical
Estudiantil (CLASSE), que aplega gairebé la meitat dels vaguistes i compta amb
Gabriel Nadeau-Dubois i Jeanne Reynolds com a portaveus. L’argument
governamental és que l’increment és imprescindible per proveir de recursos les
universitats que, tot sigui dit, tenen les taxes més baixes de tot el Canadà.
La presència del
Partit Quebequès, la principal formació opositora amb 51 escons a l’Assemblea
Nacional –els liberals en sumen 66–, i d’importants centrals sindicals al
costat dels estudiants, que també tenen el suport de nombroses organitzacions
de treballadors, va portar l’Executiu a pensar-s’hi i acceptar «discutir», en
paraules de Beauchamp, amb els alumnes fins a proposar-los a final d’abril
repartir l’encariment en set anys i no en cinc, a banda d’apujar el nombre de
beques. L’oferta, però, va ser refusada massivament en votació pels vaguistes,
que han protagonitzat accions gairebé diàriament, entre les quals destaquen les
ocupacions de l’Assemblea Nacional, del Palau de Congressos de Mont-real, de la
torre de la Borsa o del casino de Mont-real.
La repressió
policial al moviment ha anat en augment i des de l’inici de l’aturada s’acumulen
més de 20 ferits i uns 2.500 detinguts, dels quals gairebé 700 van ser
arrestats després de la massiva jornada de mobilitzacions del 22 de maig, en què
es complien 100 dies de vaga. Entre 300.000 i 400.000 persones van ocupar els
carrers més cèntrics de Mont-real en protesta per l’encariment de les taxes
universitàries, però també per rebutjar la Llei 78, una mesura aprovada quatre
dies abans i que ha rebut una allau de crítiques. La llei d’emergència,
presentada per Michelle Courchesne, la successora de Beauchamp al Ministeri d’Educació
–que va dimitir carregant contra els líders estudiantils i esquitxada per uns
suposats vincles amb la màfia–, restringeix la llibertat d’assemblea, de
protesta i el dret a fer piquets a les universitats i a la resta del Quebec
sense l’aprovació policial. Qualsevol protesta de més de 50 persones ha de ser
comunicada amb diverses hores d’antelació a la policia, i estableix que les
mobilitzacions «il·legals» poden ser penades amb multes que van dels 5.000 als
125.000 dòlars canadencs. Emulant els desitjos de Felip Puig, manifestar-se amb
la cara tapada queda prohibit. En paraules de l’analista de The Guardian Martin
Lukacs, «el Govern ha decidit esclafar el moviment estudiantil per la força».
Mentre que el
Govern la justifica per la necessitat de retornar «la calma» a la societat
quebequesa, sense esmentar les pressions de la Cambra de Comerç local, que amb
l’arribada de la temporada turística no vol que continuïn les accions als
carrers, l’Associació Canadenca de Professors Universitaris o la Comissió
Quebequesa de Drets Humans han carregat contra la normativa. «Estic atordit. No
em puc creure que un Govern democràtic pugui adoptar una llei com aquesta», va
declarar quan es va aprovar Louis Masson, professor de dret a la Universitat de
Laval. Javier Zuñiga, portaveu d’Amnistia Internacional al Canadà, va
manifestar a través d’un comunicat que la Llei 78 «és una ofensa a llibertats bàsiques
que va molt més enllà del que és permissible sota les lleis de drets humans
provincials, nacionals o internacionals».
Noves negociacions
La perllongada
vaga de més de 150.000 estudiants ha acabat provocant la suspensió del semestre
universitari, que es reprendrà a l’agost. Aquest fet, segons Martine Desjardins
(FEUQ), col·loca la pressió damunt de l’Executiu, conscient que, amb l’arribada
de l’estiu i sense la necessitat d’estar pendents del curs, els universitaris
poden intensificar la pressió al carrer, i explica l’obertura d’una nova tanda
de negociacions, en què els estudiants demanen la congelació de les matrícules
i la revocació de la Llei 78. L’oficialista Partit Liberal necessita evitar que
continuï indefinidament la històrica mobilització, un dels motius que expliquen
el seu retrocés en les enquestes –que el situen entre dos i quatre punts per
sota del Partit Quebequès–, juntament amb els escàndols de corrupció i els
presumptes vincles entre membres del Govern, grans empresaris i el crim
organitzat, extrem que va portar Charest a obrir una investigació pública,
coneguda com a Comissió Charbonneau, després de mesos de fer l’orni amb l’escàndol.
La bola de neu no
deixa de fer-se gran. Tal com subratllava un article recent del diari The Globe
and Mail, el que va començar com una protesta per l’encariment de les taxes
universitàries s’ha transformat en una «qüestió més profunda» en posar damunt
la taula els drets de la societat (com ara el dret a l’educació gratuïta) i la
voluntat governamental de restringir-ne amb l’argument que és necessari per
liquidar les protestes, adoptant un estil autoritari. Els mitjans
internacionals ja han posat l’ull en la batejada com a Primavera d’Auró, i els
quadrats vermells, que s’han convertit en el símbol de la defensa de llibertats
fonamentals com el dret a reunió i manifestació, són cada cop més visibles a
Mont-real.
*Article publicat amb el número 1.066 del setmanari EL TRIANGLE, 1 de juny de 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada