Les docents interines es mobilitzen per defensar el seu futur

El curs vinent desapareixeran uns 6.500 llocs de treball al sector educatiu al conjunt dels Països Catalans, segons denuncien els sindicats 

Salaris més baixos, reducció del nombre de llocs de treball, disminució dels recursos per a l’adquisició de materials imprescindibles per exercir la feina, augment de les hores de docència en detriment del temps dedicat a la preparació de les sessions... i podríem continuar. Lluny d’apaivagar- se, el deteriorament de les condicions de les professionals de l’educació a Catalunya s’accentuarà el curs vinent, amb l’increment de la ràtio d’alumnes per aula a tots els cicles de l’ensenyament, la substitució de les baixes de les docents només a partir de l’onzè dia d’absència i una discriminació salarial de les substitutes, que, per exercir la mateixa tasca, podran cobrar, com a màxim, un 85% del sou de les seves homòlogues amb plaça, entre d’altres qüestions.

  

En comptes de resignar-se, però, el col·lectiu educatiu ha decidit canalitzar el sentiment de ràbia per les polítiques dictades per Irene Rigau, la consellera d’Ensenyament, cap a una mobilització constant. Una lluita que ha generat fites històriques, com la inèdita vaga general del sector –des de les escoles bressol fins a les universitats– del proppassat 22 de maig, que va culminar amb una manifestació de desenes de milers de persones pel centre de Barcelona. “Hem d’estar preparats per defensar-nos amb fermesa dels atacs que fa Rigau a l’educació pública”, apunta Òscar Simón, professor d’un cicle de grau superior de Formació Professional i membre de l’Assemblea Groga, sorgida l’any passat per defensar l’ensenyament públic i que compta amb la participació de professionals, mares i pares i altres agents implicades en el sector, totes a títol individual.

Aquest curs, Simón ha treballat com a interí, el col·lectiu més perjudicat per les retallades que tira endavant el govern, juntament amb el de les docents substitutes. Malgrat la negativa inicial, Ensenyament ja ha reconegut que prop de 700 interines es quedaran sense plaça el curs vinent. Els sindicats, però, eleven la pèrdua de llocs de treball a més de 3.000, tenint en compte els acomiadaments, la no cobertura de 1.700 jubilacions i la disminució de substitucions, arran de l’esmentada decisió de retardar la cobertura de les baixes. L’increment de les ràtios (a primària, el nombre màxim d’alumnes s’elevarà a 27; a secundària, arribarà a les 36, i a batxillerat, s’enfilarà fins a les 42) provocarà, de retruc, el tancament d’un mínim de 90 línies als centres educatius, amb la conseqüent disminució de docents contractades.

Incertesa de cara al setembre

“Jo ja sóc de la generació de la precarietat laboral”, reconeix Òscar Simón, que té 37 anys, per explicar que ha passat per instituts i centres de formació professional. El curs que ara acaba ha estat el primer cop que ha aconseguit una plaça com a interí, de manera que ha tingut garantida la feina al mateix centre durant tot l’any. “Abans, sabies que treballaries, mentre que, ara, no ho saps, cosa que genera molta incertesa i ràbia entre els interins”, reconeix Simón, que desconeix si tindrà plaça per exercir la docència a partir del setembre. El mes de juliol hi haurà una primera assignació de vacants; la segona –i definitiva– es clourà el 31 d’agost, moment en què se sabrà amb exactitud el nombre de llocs de treball que hauran desaparegut.

  

“El nivell de mobilització ha augmentat molt amb relació a l’any passat, cada cop hi ha més accions, som molt més forts i estem més organitzats”, exposa Simón. Les protestes són constants. La més vistosa, potser, és la que van protagonitzar, precisament, un grup de vint interines i substitutes que, el 12 de juny, van ocupar el vestíbul de la seu de la Conselleria d’Ensenyament, ubicada a la Via Augusta de Barcelona, tres de les quals s’hi van encadenar. Hores després, la concentració davant del departament –ja al carrer– va congregar prop de 300 assistents. La mobilització va aconseguir forçar una reunió amb el director general de personal d’Ensenyament, Alberto del Pozo, durant la qual se li van exposar les demandes de l’Assemblea Groga: aturar totes les retallades al sector, cobertura de les baixes a partir del primer dia d’absència, anul·lació de la reducció salarial de les substitutes i increment de la inversió en educació de la Generalitat fins al 6% del PIB –gairebé el doble que l’actual– per situar-la als estàndards europeus, entre d’altres.

La setmana passada, les protestes també van arribar al Prat de Llobregat i a Terrassa, coincidint amb la presència de la consellera Rigau. Les mobilitzacions pretenen “visualitzar al màxim el conflicte” assistint als actes públics de la dirigent convergent. De cara al setembre, l’Assemblea Groga ha de decidir si impulsa una convocatòria de vaga els dies 12 i 13 de setembre, amb la intenció que el curs –el tercer de les retallades– “no comenci amb normalitat”. En una feina on gairebé totes les persones que hi treballen ho fan per vocació, cada dia és més difícil oferir qualitat al sector públic. “L’estratègia del govern és afavorir l’escola privada i limitar la pública a una tasca assistencial, destinada a la població amb menys recursos”, conclou Òscar Simón.

  

El País Valencià i les Illes viuen una problemàtica semblant

La conjunció entre la tisorada dels executius autonòmics i l’aprovada pel govern de Rajoy (10.000 milions entre educació i sanitat) farà que prop de 3.000 docents interines perdin la feina al País Valencià i al voltant de 500 a les Illes. Als dos territoris, ja hi ha hagut nombroses mobilitzacions en defensa de l’ensenyament públic. Al País Valencià, concretament a Gandia, el 16 de juny, es va constituir la Coordinadora del Professorat Interí que, entre altres accions, ja ha convocat una acampada davant la seu de la Conselleria d’Educació el dia 9 de juliol.

*Article publicat amb el número 278 del setmanari Directa, 20 de juny de 2012.