Deute subordinat i preferents, els enganys de la banca a jubilats

Luisa Vicente denuncia que La Caixa li va falsificar la signatura en contractar un producte financer d’alt risc, que li haurien venut amb la garantia d’una alta rendibilitat i l’opció de recuperar el capital quan volgués

Centenars de milers de persones han descobert, els darrers mesos, que no poden accedir als seus estalvis, que estan dipositats en productes financers d’alt risc adquirits seguint els consells dels càrrecs responsables de les seves oficines de confiança. A diferència del que els van dir en el seu dia, les afectades han vist que no podien recuperar els diners quan volien i que, si ho feien, s’exposaven a perdre bona part del capital aportat en el moment de subscriure participacions preferents, deute subordinat o altres productes que s’escapen dels coneixements financers de la immensa majoria de la població.

Luisa Vicente és una de les damnificades per aquest corralito monumental, que ha colpejat fonamentalment persones jubilades. En el seu cas, ha acabat denunciant el director de la seva oficina de La Caixa, a qui acusa d’haver falsificat la seva signatura. Tot va començar el gener de 2009, quan va rebre una trucada del director de l’oficina, a qui coneixia des de feia tres dècades. “Em va insistir molt perquè contractés deute subordinat i em va assegurar que era un producte segur, amb una rendibilitat inicial del 7% que mai no baixaria del 4%, i que podria recuperar els diners quan volgués”, explica l’afectada, que va adquirir un total de 60.000 euros amb dues setmanes de diferència. Uns mesos més tard, a més, va invertir 9.000 euros en participacions preferents, després de rebre, segons subratlla, la mateixa garantia de seguretat i rendibilitat. Els diners provenien de l’estalvi del treball de tota la vida i del cobrament d’una herència familiar.

El 2011, Luisa Vicente va decidir que volia treure part dels diners dipositats per ajudar la seva filla a pagar l’entrada d’un pis i per sotmetre’s a una operació de reconstrucció de pit després de patir un càncer de mama. Quan es va adreçar a l’oficina, li van dir que no podia recuperar els 60.000 euros que tenia en deute subordinat. Com a alternativa, segons la seva versió, la Caixa li va oferir la contractació d’un crèdit, primer de 60.000 euros i després de 145.000. “Em vaig negar a signar res, no tenia sentit que em donessin un préstec perquè no em deixaven accedir als meus diners”, afirma. Posteriorment, va reclamar les còpies dels contractes dels productes subscrits i, aleshores, es va adonar que, al primer paquet de subordinades, de 30.000 euros, la seva signatura falsificada apareixia a tres fulls que no havia vist i que, curiosament, detallaven els riscos del producte. Al segon paquet de subordinades, en canvi, sí que hi apareix la seva signatura real, “perquè em van dir que estava signant el mateix que la primera vegada i me’ls vaig creure”.

En descobrir l’engany, Luisa va decidir presentar una denúncia penal contra el director de l’oficina als Mossos d’Esquadra el mes de gener. El responsable de l’oficina no va acudir al jutjat, fa un parell de setmanes, per declarar amb relació al cas. Actualment, Luisa es manté a l’espera d’una nova citació judicial perquè es resolgui el cas i s’ha unit a la Plataforma Estafa Banca, que agrupa prop de 800 persones damnificades, “perquè això no torni a passar”. L’afectada confessa que se sent “traïda” per algú que pensava que l’apreciava.

L’engany colossal de les preferents

El mes de novembre passat es va descobrir l’escàndol de les participacions preferents, que van ser adquirides per un mínim de 325.000 persones arreu de l’Estat espanyol. L’emissió de les participacions preferents va començar durant la dècada passada i es va generalitzar a partir de 2009. Només des d’aquella data, la banca n’ha emès per valor de 12.000 milions d’euros, bona part dels quals (gairebé 4.900) corresponen a La Caixa, l’entitat que en va col·locar més. Es tracta de valors o inversions en renda fixa, que, a la pràctica, impliquen convertir-se en accionista de l’entitat financera que les ha emès comprant el seu deute. Es negocien a la borsa, de manera que s’exposen a pèrdues importants i, el gran quid de la qüestió, són valors a perpetuïtat, és a dir, no tenen data de venciment. Per tant, l’entitat retornarà el capital inicial quan ho desitgi, pagarà interessos només si té beneficis i és lliure de no fer-ho. Els diners invertits no estan coberts pel Fons de Garantia de Dipòsits i, per tant, si el banc o la caixa fa fallida, la persona els perd. Per recuperar-los, cal que les participacions es venguin als mercats borsaris al preu que se’n pagui, enguany molt inferior al valor nominal, la xifra que s’hi va invertir inicialment.

Després que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), l’organisme estatal encarregat de regular el sector financer, dictaminés que l’emissió d’aquest tipus de productes quedava prohibida, les entitats bancàries les han bescanviat per altres productes que són legals, però que tenen característiques semblants. Així doncs, molta gent continua amb bona part dels estalvis bloquejats i sense poder-los retirar. En el cas de La Caixa, per exemple, el 31 de gener va finalitzar el termini per canviar les preferents per deute subordinat a deu anys (70%) i bons convertibles en accions de CaixaBank (30%). Això significa que les víctimes no podran recuperar el 70% dels estalvis fins passada una dècada, tot i que el nou producte tampoc els ofereix garanties de cobrament. Els bons convertibles, en canvi, es podran vendre d’aquí uns mesos, però el seu valor estarà determinat per la borsa i, amb l’evolució dels parquets, tot apunta que serà, de nou, inferior a l’inicial. La majoria de damnificades, com Luisa Vicente, han acceptat el bescanvi perquè quedar-se amb les preferents encara era pitjor, ja que vendre-les implicava perdre entre el 40 i el 50% dels diners dipositats.

*Article publicat al setmanari LA DIRECTA número 271, 2 de maig de 2012.