L’èxit electoral a
l’estat més poblat d’Alemanya consolida el creixement del Partit Pirata, una
jove formació amb respostes i funcionament allunyats de les forces tradicionals
Els 20 diputats
obtinguts al Parlament de Rin del Nord – Westfàlia, l’estat més poblat d’Alemanya,
després de rebre el 7,8% dels vots en els comicis celebrats diumenge, 13 de
maig, són l’últim botí que ha arreplegat el Partit Pirata, una formació nascuda
el 2006 a Suècia i que, progressivament, s’està implantant arreu del continent
europeu. La irrupció dels pirates en un parlament ja no suposa una novetat, sinó
que mostra la consolidació d’una formació que s’allunya dels partits
tradicionals, apostant per l’horitzontalitat en la presa de decisions, la defensa
de la participació ciutadana i la reclamació de transparència en les
administracions. En només vuit mesos, els pirates alemanys han hissat la seva
bandera en quatre parlaments estatals, després de la primera conquesta a Berlín,
on el 18 de setembre van sumar 130.000 vots (8,9%) i 15 diputats.
Slesvig-Holstein (sis escons) i Saarland (quatre) completen els bastions dels
pirates.
Seguidors dels pirates alemanys. |
Totes les
enquestes els donen representació al Parlament federal d’Alemanya després de
les eleccions de l’any vinent. En les anteriors, celebrades el 2009, ja van
sumar gairebé 845.000 sufragis, insuficients, però, per aterrar al Bundestag.
Ara, en canvi, ho tenen tot de cara per superar el 5% dels vots, fet que, sens
dubte, multiplicaria la projecció internacional d’un partit que només té sis
anys de vida. «Les perspectives que tenim són molt bones, de creixement, perquè
fem bandera d’aspectes com ara la lluita per la transparència o el foment de la
participació ciutadana, que són reivindicats per molta gent arreu del món», explica
a EL TRIANGLE Kenneth Peiruza, portaveu de Pirates de Catalunya, membre de ple
dret de Partits Pirata Internacional, la confederació que agrupa les formacions
nacionals dels pirates.
Bressol suec
El Partit Pirata
va néixer a Suècia el 2006, de la mà de l’enginyer informàtic Rickard
Falkvinge, fent bandera de la defensa de les llibertats civils en la societat
de la informació. Les eleccions al Parlament Europeu del juny del 2009 li van
donar notorietat continental, en acumular 215.000 vots, que li van permetre
irrompre a l’Eurocambra. Peiruza relata que, des de la seva aparició, la
preocupació dels pirates no era «protegir les descàrregues», sinó «denunciar la
pèrdua de drets que significaven les mesures per protegir els drets d’autor».
En aquest sentit, han alertat de la progressiva creació d’un estat de vigilància
a la xarxa perquè els governs tinguin més control sobre la vida quotidiana dels
ciutadans.
La manca de
respostes de les formacions tradicionals a les demandes dels usuaris de la
societat de la informació explica, en gran part, el seu creixement i el fet que
bona part dels seus votants siguin persones joves, que se senten atretes per la
concreció del seu programa, i antics abstencionistes, tot i que també reben
suport de persones provinents d’altres formacions (a Alemanya, per exemple, els
estudis assenyalen que els Verds i els liberals són els grans damnificats per
la irrupció pirata). Sovint se’ls ha acusat de no tenir una posició definida
sobre molts temes, aspecte que Peiruza respon explicant que «del que es tracta és
de donar eines a la gent perquè pugui decidir el que vulgui i quan vulgui,
instant-la a participar en la presa de decisions a través de les xarxes
socials. Funcionem com una democràcia a nivell social, no pas governamental».
A banda del lliure
intercanvi de coneixements, el Partit Pirata també advoca per l’educació i la
sanitat públiques i gratuïtes, la clara separació entre l’Església i l’Estat,
la neutralitat de la xarxa i l’accés universal i sense restriccions a Internet.
A més a més, defensa la protecció dels drets dels ciutadans, especialment pel
que fa als aspectes vinculats a la privacitat, i demana la reforma de les lleis
de protecció dels drets d’autor i de les patents. Pel que fa a pactes, de
moment aposten per ser a l’oposició i a Alemanya han fixat que fins al 2017 no
es plantejaran entrar en governs.
*Article publicat en el número 1.064 del setmanari EL TRIANGLE, 18 de maig de 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada