Ramon Bagó, negoci rodó a la sanitat

El president del Grup Serhs obté sucosos contractes per a les seves empreses a través del CSC, una entitat sanitària pública de la qual és dirigent. Només a Barcelona ha aconseguit 1,5 milions del CIS Cotxeres Borbó, centre del qual va dirigir el procés constructiu

Fundador i president del Grup Serhs, un enorme hòlding turístic, de distribució i alimentari amb 64 empreses i 2.600 treballadors que l’any passat va facturar 473 milions d’euros, Ramon Bagó no és únicament un empresari d’èxit. Pes pesant i històric dirigent de CDC al Maresme -va ser alcalde de Calella per CiU del 1979 al 1991, director general de Turisme de la Generalitat en el primer Govern de Jordi Pujol (1980-1984) i guardonat amb la Creu de Sant Jordi-, també és un alt càrrec del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), una entitat pública que aplega 76 ambulatoris i 44 hospitals i que rep ingents quantitats de recursos provinents de la Generalitat des de la seva fundació el 1983. I és aquesta doble vessant d’empresari i gestor de fons públics que l’ha situat darrerament en el primer pla mediàtic.

Ramon Bagó rebent un premi de José Montilla.

L’Oficina Antifrau investiga des del gener si Bagó ha incorregut en alguna incompatibilitat pel fet de ser proveïdor, a través de les seves empreses, d’alguns dels hospitals i centres sociosanitaris gestionats pel CSC -prèviament anomenat Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC)- i, alhora, alt càrrec de l’organisme, que va contribuir a fundar i va presidir durant uns anys. A més a més, el proppassat 27 de març, la Sindicatura de Comptes va presentar un informe en què identifica diverses irregularitats en el procés de construcció i adjudicació del Centre Integral de Salut (CIS) Cotxeres Borbó, ubicat al districte de Nou Barris. Ramon Bagó va jugar un paper clau en el procés i, en pocs mesos, empreses del Grup Serhs van rebre sucosos contractes per proveir diversos serveis del CIS.

Només durant l’última dècada, les companyies de Bagó han captat més de 50 milions d’euros a través de contractes amb hospitals i centres gestionats pel CSC, segons ha revelat el diari El País. Gairebé una tercera part de l’import, 15,3 milions, ha engruixit els comptes del grup sense passar per un concurs previ. En aquest període, la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS) ha estat la principal contractista del hòlding de Bagó, amb adjudicacions que s’eleven a gairebé 20 milions. A banda d’altres centres menors, la CSMS gestiona els hospitals de Blanes i Calella, localitat que va tenir-lo com a alcalde, de la qual va ser nomenat fill predilecte fa uns mesos i que compta amb el centre mèdic gràcies, precisament, a la influència de Bagó a la Generalitat pujolista.

La revista Cafèambllet, que es distribueix gratuïtament a la Selva i l’Alt Maresme, fa un any que denuncia suposades irregularitats de la CSMS, amb el president del Grup Serhs com un dels grans protagonistes. “D’una banda, Bagó gestiona durant 30 anys diners de la sanitat pública i per l’altra, s’encarrega que desenes de milions d’euros d’aquests diners vagin a parar directament a les seves mans privades”, afirmava fa unes setmanes la publicació gratuïta. A banda de la CSMS, el grup empresarial de l’exalcalde de Calella també ha obtingut contractes del CSC a Badalona, Viladecans, Cornellà i Barcelona. Malgrat que Bagó defensa la legalitat de totes les adjudicacions -ja siguin amb o sense concurs-, la investigació d’Antifrau arrenca pel possible conflicte d’interessos que suposa la seva doble condició de contractant i contractat.

El CIS Cotxeres Borbó

El 8 de setembre de 2010, l’aleshores president de la Generalitat, José Montilla, va inaugurar el CIS Cotxeres Borbó, una reivindicació històrica de les entitats de la zona, segons destaca Pep Ortiz, membre de la Coordinadora de Nou Barris. Amb una superfície de 16.000 metres quadrats, el CIS integra en un mateix edifici un centre d’atenció primària (CAP), un centre d’urgències, un servei de rehabilitació, dos dispositius de salut mental ambulatoris i un centre sociosanitari. Fins aquí, tot normal. Ara bé, el procés per tirar endavant el CIS, que va iniciar-se l’1 de juny de 2005 amb la signatura d’un conveni entre el Servei Català de la Salut i l’aleshores Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC), va estar farcit d’irregularitats, segons ha constatat l’esmentat informe de la Sindicatura de Comptes. Entre d’altres, la construcció dels equipaments no es va fer mitjançant un procediment de contractació oberta, s’hauria vulnerat la llei de contractes –no es van publicar l’adjudicació de diversos concursos-, i les obres estaven controlades per la mateixa empresa que les feia, Sacyr.

El conveni establia que CHC SA, presidida per Bagó, s’encarregava de la “construcció de l’edifici i posterior gestió dels serveis sanitaris del CIS Cotxeres”. El 21 de febrer de 2008, Bagó va signar la licitació per triar l’empresa que aixecaria l’edifici per un valor de 19,7 milions i el mateix mes encarrega el“control i gestió de costos, temps d’execució i qualitat de l’obra” '61 l’empresa CHC Consultoria i Gestió SA, que dirigeix ell mateix. Un cop l’edifici està construït, comença a actuar el Bagó empresari, que en set mesos (juny 2010-gener 2011) aconsegueix tres contractes (mobiliari, subministrament i equipament de cuina, i servei de restauració) que sumen prop d’1,5 milions del CIS Cotxeres per a dues empreses de Serhs. En els tres, Bagó hi va poder incidir des del seu seient al consell d’administració de CHC SA, que controla l’empresa (CHC Vitae) que els va adjudicar.

“En la majoria de les grans empreses de serveis, la relació público-privada és molt bèstia i totes creixen de la mà de l’Estat. El cas de Bagó i el Grup Serhs n’és un exemple paradigmàtic”, apunta l’economista Albert Recio, per a qui una de les solucions per impedir que el membre d’un consorci públic aconsegueixi negocis per a les seves empreses hauria estat evitar la privatització de certs serveis mitjançant la creació d’empreses públiques o impulsant cooperatives de treballadors. L’aposta per externalitzar -eufemisme de privatitzar- serveis públics, però, s’està accentuant acceleradament de la mà del Govern d’Artur Mas.

*Article publicat a la revista Carrer, número 123, maig de 2012. 

Setge a la revista que ha destapat un dels grans escàndols de la sanitat catalana

Un assessor d’Artur Mas presenta una demanda contra ‘Cafèambllet’, el mitjà que ha denunciat tripijocs d’alguns gestors del Consorci de Salut i Social de Catalunya. El president del Grup Serhs aconsegueix contractes milionaris d’empreses publiques on ocupa càrrecs

Una revista comarcal es va endinsar a les entranyes de la sanitat catalana i va descobrir que diferents alts càrrecs d’organismes públics aconseguien contractes molt sucosos per a les seves empreses a través dels hospitals que gestionen. Els mitjans de més abast se’n van fer ressò i l’Oficina Antifrau va iniciar una investigació per possible conflicte d’interessos sobre un dels grans empresaris catalans i, alhora, factòtum convergent al Maresme. La Sindicatura de Comptes va presentar un informe que demostrava l’existència d’irregularitats en la construcció d’un centre sanitari públic, un procés en què l’empresari esmentat participava directament. Un assessor d’Artur Mas i –fet gens casual– company de l’home investigat en un consell d’administració va presentar una demanda contra la publicació comarcal per “atemptat a l’honor”.

L'hospital de Calella. 

Aquesta és, de manera molt esquemàtica, la seqüència dels fets que va desencadenar la investigació iniciada fa un any per Cafèambllet, una revista gratuïta que es distribueix a l’Alt Maresme i a la Selva. Inicialment centrat en la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS), un ens públic que gestiona els hospitals de Calella i Blanes, el treball va posar de manifest l’opacitat i la malversació amb què es gasten els 100 milions d’euros que aporta la Generalitat de Catalunya a la corporació. Les partides sense justificar, els contractes que beneficien càrrecs gestors de la CSMS o la manca d’informació sobre els sous dels alts càrrecs van sortir a la llum. Posteriorment, la publicació gironina va anar més enllà i va mostrar que aquestes pràctiques es repetien a d’altres centres del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), un organisme públic que agrupa 76 ambulatoris i 44 hospitals de Catalunya –entre ells, els esmentats– finançats per la Generalitat, que hi aporta prop de 1.900 milions anuals, però gestionats al marge del control del Parlament i de l’executiu autonòmic. 

Ramon Bagó.

Un dels grans arquitectes d’aquesta mena de sistema sanitari paral·lel és Ramon Bagó, que va ser un dels impulsors, el 1983, del Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC) –l’actual CSC–, on ha ocupat càrrecs directius, inclosa la presidència, ininterrompudament des d’aleshores. Alcalde de Calella de 1979 a 1991, director general de Turisme de la Generalitat durant el primer govern de Jordi Pujol (1980-1984) i Creu de Sant Jordi el 2001, Bagó també és fundador i president del Grup Serhs, un hòlding empresarial enorme que aplega més de 60 empreses i una plantilla de 2.600 persones i que va facturar més de 470 milions l’any passat. D’una banda, Bagó ha gestionat diners de la sanitat pública durant 30 anys i, de l’altra, s’encarrega que desenes de milions d’euros d’aquests diners vagin a parar directament a les seves mans. Només durant la darrera dècada, segons ha comptabilitzat El País, diferents empreses del Grup Serhs han rebut contractes de més de 50 milions provinents del CSC.

A banda de la investigació de l’Oficina Antifrau, recentment, la Sindicatura de Comptes ha detectat irregularitats en el procés de construcció del CIS Cotxeres de Nou Barris, que va dirigir el mateix Bagó i que es va completar amb adjudicacions a companyies del seu empori per valor de gairebé 1,5 milions d’euros.

Company de Bagó, soci de Prat

“Interpreto que, amb la demanda, ens volen silenciar, però no se’n sortiran. També és un avís per atemorir altres mitjans. Per més que ens tanquin la revista, no ens faran callar i continuarem denunciant els escàndols de la sanitat”, explica Albano Dante Fachin, director de Cafèambllet. El 30 de març, Josep Maria Via –que apareix citat un moment al vídeo El major robatori de la història de Catalunya editat per la publicació– va interposar la demanda per un valor de 20.000 euros. Membre del consell assessor sanitari d’Artur Mas (un càrrec no remunerat) i ferm defensor de la gestió privada de la sanitat segons ha manifestat ell mateix en diferents articles, Via és company de Bagó al consell d’administració d’una filial del CSC i va ser soci d’un altre dels damnificats del vídeo, Josep Prat, el president de l’Institut Català de la Salut (ICS), que, fins fa poc, compaginava càrrecs públics i privats, a l’empresa Centre Immunològic de Catalunya. A tot plegat, s’hi ha d’afegir el fet que la revista Cafèambllet ja no es pot trobar als centres de la CSMS. Censura?

*Article publicat amb el número 269 del setmanari La Directa, dimecres 18 d'abril de 2012. 

100 dies en lluita

L’ocupació del CAP Rambla Marina força l’ICS a replantejar-se el seu tancament

S’han convertit en un símbol de la lluita contra les retallades. La seva persistència ha forçat l’administració catalana a abandonar la intransigència inicial per asseure’s a negociar amb elles, que no s’aturaran fins que les coses tornin a ser com fa quatre mesos. Són el grup de veïnes –bàsicament jubilades– del barri de Bellvitge, a l’Hospitalet de Llobregat, que ocupen el Centre d’Atenció Primària (CAP) Rambla Marina des del 28 d’octubre per reclamar-ne la reobertura. Aviat farà 100 dies que van començar la seva acció, però no deixaran l’espai fins que torni tot el personal sanitari, que oferia servei a prop de 15.000 persones del barri.

“Stop retallades” o “Disculpin les molèsties, estem treballant pel seu futur” són dues de les pancartes que ens donen la benvinguda a l’entrada del CAP, que a l’interior també és ple de crítiques a la política de tisorades contra la sanitat pública duta a terme pel govern. Un dels revoltats, José María, denuncia: “No només estem indignats, ara ja estem emprenyats. Fa més de tres mesos que ens vam tancar i, fins ara, els polítics no fan res. Ens han donat bones paraules, però, a la pràctica, encara no ha canviat res”.

Superat l’estirabot inicial, les veïnes presents durant la visita de la DIRECTA –una quinzena de persones– expliquen que continuen fent una assemblea cada tarda per decidir els propers passos d’una protesta que comença a molestar –i molt– les responsables del Departament de Salut, encapçalat pel conseller Boi Ruiz. Organitzades en comissions, les persones tancades es reparteixen la feina. N’hi ha que s’encarreguen de netejar l’espai a primera hora del matí, d’altres es dediquen a la difusió de les accions i quatre persones escollides per l’assemblea negocien amb els càrrecs polítics i les representants de l’Institut Català de la Salut (ICS).

El CAP sempre és obert –cada nit hi dorm algú– i Cipriano Espinosa, taxista jubilat, subratlla: “No volem que el tanquin definitivament. Per tant, no el deixarem buit fins que ens facin cas”. A banda, no hi ha vespre que –a les 21 hores– no se senti la cassolada contra el tancament. Durant els més de tres mesos d’ocupació, el centre mèdic ha acollit xerrades, actuacions i, setmanalment, és el punt de partida de manifestacions. A més, cada dimecres s’uneixen a part de la plantilla de l’Hospital de Bellvitge, que fa 40 setmanes que talla la Gran Via per protestar contra les retallades.

Negociacions amb l’ICS

Les protagonistes de la tancada són totes jubilades, però això no significa que la resta de Bellvitge no doni suport a la reivindicació. De fet, més de 15.000 persones han signat contra la desaparició del CAP Rambla Marina i, a poc a poc, la pressió popular comença a obtenir resultats. El tancament sense discussions del centre mèdic, amb l’objectiu d’utilitzar l’espai per col·locar-hi oficines de la sanitat pública, ja no està sobre la taula. Les veïnes han tingut diverses reunions amb representants de l’ICS, que els han ofert la instal·lació de quatre màquines que permetran fer-se revisions de vista i d’oïda, entre d’altres coses, i garanteixen la continuïtat de l’activitat assistencial al CAP. Tomàs Díaz, reconeix: “Els diem que molt bé. Que, a dalt (és un edifici de dues plantes), hi poden posar les màquines que vulguin, però, a baix, volem la reobertura dels consultoris i la tornada dels metges de família. Però en cap moment ens han dit que els metges tornaran”.

La tossuderia del veïnat per reclamar la continuïtat d’un espai pel quan van lluitar fa més de tres dècades està obligant les polítiques a escoltar les seves demandes i a posicionar-se. El Centre Cultural de Bellvitge va acollir, el 30 de gener, la segona trobada amb diputades. Més de 500 persones, moltes de les quals duien el mocador vermell amb la llegenda Bellvitge en Lluitaque s’ha popularitzat durant la tancada, es van trobar amb els membres de la comissió de Sanitat del Parlament de Catalunya del PP, ICV-EUiA, ERC i Ciutadans. Els tres darrers partits, juntament amb el PSC  present a la cita a través del primer tinent d’alcalde de l’Hospitalet Francesc Belver– es van comprometre a pressionar el govern de CiU amb la presentació d’esmenes o resolucions per aconseguir la reobertura del CAP. La diputada al Parlament (PP) i veïna de la ciutat, Sonia Esplugas, va deixar clar que el seu partit no es podia comprometre a res. I és que, com CiU, el PP és un ferm partidari de les polítiques d’austeritat que passen per les tisorades pressupostàries als serveis públics.

“No sabien amb qui s’enfrontaven”

Bellvitge, un barri habitat per prop de 30.000 persones, ara compta només amb un CAP, el de l’Ermita, fins on s’han de desplaçar les veïnes que anaven al de Rambla Marina. Si volen una atenció especialitzada, però, han d’anar a l’Hospital de Bellvitge o al CAP Just Oliveras. Tot plegat ha fet que les esperes per ser ateses s’allarguessin fins a dues setmanes, quan abans –segons subratlla Emiliano Jiménez– els donaven hora al cap de dos o tres dies. A això, cal afegir-hi els maldecaps que suposa per les persones amb problemes de mobilitat desplaçar-se fins a centres mèdics més allunyats de casa seva. Tomàs García afirma: “Som un barri que sempre ha lluitat per aconseguircoses com carrers asfaltats, l’arribada del metro o el mateix CAP Rambla Marina (que va obrir el 1980) i ara no ens aturarem. El govern no sabia amb qui s’enfrontava quan va decidir tancar-lo”. El veí, un dels portaveus de la tancada, conclou: “Ens hem convertit en un referent i estic segur que, si no fos per això, ja haurien reobert el CAP, però tenen por que, si ens fan cas, la nostra acció serveixi d’exemple a la resta del territori”. 100 dies després, el pols continua.

*Article publicat amb el setmanari LA DIRECTA número 259, 1 de febrer de 2012