Antoni Vives o la política viscuda d’esquena als ciutadans

Els projectes més emblemàtics del responsable d’Habitat Urbà es caracteritzen per primar els interessos empresarials en detriment d’una ciutadania que veu boicotejat el seu dret a la participació

El Pla Paral·lel, la reforma del Port Vell o les obres de remodelació de la Diagonal tenen força punts en comú. Són projectes mimats per l’equip de govern municipal, que els ha defensat com a necessaris, s’han començat a executar l’actual legislatura i han generat crítiques tant des de bona part de l’oposició municipal com des del teixit associatiu i veïnal dels barris afectats. En els tres casos, el rostre públic del projecte és Antoni Vives, tercer tinent d’alcalde i responsable de l’àrea d’Habitat Urbà. Considerat un dels principals ideòlegs del nou model de ciutat que propugna l’executiu de Xavier Trias -molt basat en les smart cities-, Vives s’ha convertit en una de les principals bèsties negres per un moviment veïnal que li retreu la insistència a projectar reformes en benefici dels empresaris i determinats interessos privats i en perjudici d’uns ciutadans que se senten menystinguts i sense dret a una participació real a uns canvis que els afecten de ple.

Impulsada conjuntament entre l’Ajuntament i la privada Fundació El Molino (FEM), la reforma del Paral·lel hauria de servir per convertir l’espai en “l’avinguda de les persones, les arts escèniques i la gastronomia” i en un símbol de “ciutadania, participació i cohesió social”. Si més no, així ho van defensar a l’abril Trias i Vives en una exposició pública. L’opinió de veïns i entitats del barri, però, s’allunya molt de la visió projectada des de la plaça Sant Jaume. La participació ciutadana s’hauria d’haver articulat a través de la Comissió de Seguiment, però a l’hora de la veritat va tractar-se d’un organisme fantasmal, amb poques convocatòries i un marge gairebé nul per modificar res del projecte, segons ha denunciat Repensar Poble Sec, un espai de reflexió de l’Assemblea de Barri del Poble Sec.

L’oposició s’ha articulat a través de la Plataforma Veïnal Aturem el Pla Paral·lel, nascuda al maig i impulsada per una cinquantena d’entitats. L’objectiu és forçar-ne l’aturada -les obres fa mesos que han arrencat- per “construir un nou procés de participació veïnal”. En el manifest, que compta amb més de 1.000 adhesions veïnals, es denuncia que el Pla Paral·lel “respon a un model de ciutat que imposa la lògica de la rendibilitat privada i la mercantilització d’allò públic sobre les necessitats col·lectives de la ciutadania i els interessos de la majoria. Busca l’atracció de nous visitants i turistes, transformant l’avinguda en un nou connector entre el Port i la Fira”. Malgrat algunes reunions entre representants municipals i la plataforma, el projecte de moment no s’ha modificat i al juny el ple municipal va rebutjar una proposició d’ICV-EUiA -que com la CUP i els Procés Constituent dóna suport a la plataforma- per revisar-lo. 

Rebuig a la marina de luxe

La manca de participació ciutadana va ser també una de les principals denúncies en el procés de reforma del Port Vell, on s’hi construeix la marina de luxe promoguda per la societat Salamanca Investments. El govern de CiU va refusar, amb el suport del PP, celebrar una consulta entre els veïns sobre la remodelació. El projecte, marcat per l’opacitat, suposarà a la pràctica la privatització parcial d’un espai públic i no ha deixat d’estar marcat per la polèmica. Al maig, l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) va anunciar l’obertura d’una doble investigació sobre la marina de luxe per aclarir si es finança amb diners provinents de paradisos fiscals i si els promotors han rebut un tracte de favor per part de l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB).

L’ens compta amb la presència de l’Ajuntament i Antoni Vives n’és vicepresident. Precisament el responsable d’Habitat Urbà va participar el setembre de 2012 en una fira de iots a Mònaco per promocionar la marina de luxe, malgrat que el projecte encara no estava aprovat. En el certamen, Vives va afirmar que “Barcelona està oberta als negocis, és una ciutat pròspera”. Tota una declaració d’intencions del seu ideari. Per tot plegat, en un comunicat recent l’Associació de Veïns de l’Òstia va reclamar “replantejar la relació de l’APB amb la ciutat i la supeditació de l’Ajuntament als interessos privats sorgits dels negocis portuaris”.

Influència dels lobbies

La remodelació de la Diagonal, que ha de culminar al marçde l’any vinent, també ha estat font de polèmica. Va tirar endavant amb el suport, de nou, de CiU i PP i es va descartar la connexió de les dues xarxes de tramvia -el Trambaix i el Trambesós-, tal com demanaven la FAVB, la Plataforma pel Transport Públic (PTP), UGT, CCOO i grups ecologistes, entre d’altres. Veïns i entitats han titllat d’“elitista” una reforma pressupostada en 19 milions d’euros que bàsicament acontenta els “comerciants de luxe”. Altres projectes emblemàtics d’Habitat Urbà, com el Blau@ictinea-que preveia transformar els terrenys portuaris del Morrot en un nou eix d’oficines i hotels- o Portes de Collserola -volia urbanitzar els accessos al parc- han hagut de quedar aparcats per manca de suport al ple municipal. Una bona mostra de la controvèrsia que provoca l’àrea és que ja ha tingut tres gerents des de l’inici de la legislatura: Vicent Guallart, fins l’octubre de 2012; Albert Vilalta, fins al maig d’enguany; i Albert Civit, al càrrec.

El president de la FAVB, Lluís Rabell, ha denunciat l’estreta relaciód’Habitat Urbàamb determinats lobbies empresarials. Té una especial incidència el poderós Barcelona Global, el grup creat per Maria Reig. Vives, com Trias, va compartir-hi enguany un viatge promoció per Amèrica i el lobby és soci de l’Ajuntament al Barcelona Institute of Technology for the Habitat (BIT Habitat), emblema de l’smart city que proguna el tercer tinent d’alcalde. En aquest àmbit, també destaquen les aliances amb grans multinacionals tecnològiques com Cisco i Schneider Electric, que participaran a la rehabilitació de l’antiga fàbrica de Ca l’Alier, al districte de Sant Martí. Potenciar els projectes público-privats, facilitar negocis a grans transnacionals globals i deixar la participació ciutadana en mera retòrica sense capacitat d’influència en uns projectes dissenyats als despatxos municipals. Així es defineix l’estil d’Antoni Vives, paradigma de polític business friendly en què tot es fa des de dalt i sense escoltar als de baix. Als ciutadans.

*Article publicat a la revista CARRER, el setembre de 2014.

A un pas de la pèrdua ciutadana del Port Vell

El projecte de construcció d’una marina de luxe per a grans iots, que es vol inaugurar a l’abril, amenaça de convertir un espai fins ara públic en un resort d’ús exclusiu per a un turisme d’elit. La Barceloneta es mobilitza contra la privatització de l’espai

Amancio Ortega (Inditex), Florentino Pérez (president del Real Madrid i de la constructora ACS), el navilier Fernando Fernández Tapias o el mateix rei Joan Carles de Borbó no només tenen en comú el fet d’acumular fortunes valorades en centenars (o milers) de milions d’euros. També són dels pocs ciutadans de l’Estat espanyol propietaris de megaiots, el més conegut del quals és el Fortuna, l’embarcació de 50 metres d’eslora del monarca, que es pot llogar per entre 300.000 i 400.000 euros setmanals. El vaixell, valorat en 18 milions d’euros i que oficialment va ser un regal d’empresaris mallorquins, dóna xifres que constaten fins a quin punt aquestes embarcacions són un vedat exclusiu d’un sector molt i molt reduït de la societat. I, precisament, a aquest 1% de la població -en terminologia 15-M- es dirigeix el projecte de reforma del Port Vell amb l’objectiu d’installar-hi una marina de luxe on atracaran megaiots de fins a 180 metres d’eslora, en què un probable negoci seria, segons el col·lectiu opositor, el lloguer dels enormes vaixells.

El projecte, impulsat per l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) -on participen la Generalitat, el govern de l’Estat i l’Ajuntament de Barcelona, i que presideix Sixte Cambra- i promogut per Salamanca Group -el grup d’inversió dirigit per l’antic militar britànic Martin Bellamy que té la concessió de Marina Port Vell-, compta amb el vistiplau de l’equip de govern de la ciutat, encapçalat per Xavier Trias, que s’ha negat a sotmetre la qüestió a consulta ciutadana com li ha demanat ICV-EUiA i també han votat UpB i PSC. Malgrat això, i la forta oposició veïnal que aixeca, les obres de reforma del Port Vell ja fa mesos que han començat. I és que la intenció de Salamanca Group és que les noves instal·lacions es puguin inaugurar el proper abril.

La reforma suposarà una despesa de 26,6 milions d’euros per a la companyia promotora i permetrà que Marina Port Vell es converteixi en una mena d’aparcament per a iots de grans dimensions, amb un total de 167 amarratges. Sempre segons el projecte presentat per Salamanca Group, la infraestructura es completarà amb dos edificis i diversos serveis destinats als usuaris del que, a la pràctica, serà -sempre que es porti a terme tal com està plantejat- un resort privat de luxe d’ús exclusiu. Un dels punts més criticats pels veïns és la presència d’una tanca de seguretat que envoltarà tot el perímetre de l’espai i que, juntament amb sis casetes de seguretat o checkpoints i la presència de seguretat privada, impedirà l’accés dels ciutadans a una zona on a dia d’avui s’hi pot passejar. Els canvis implicaran l’expulsió de les embarcacions de poca eslora, entre les que hi haurà alguns vaixell de pesca, ubicats actualment a la part nord del Moll dels Pescadors.

Encariment dels lloguers

“El problema no és tan l’atracament dels megaiots, perquè ja ho fan, sinó el tancament i la privatització del Moll d’Espanya, un espai públic”, exposa Gala Pin, membre de la Plataforma Defensem el Port Vell, nascuda al maig a la Barceloneta i que reclama, directament, la retirada d’un projecte que defineix com “elitista i especulatiu”. Pin, que denuncia “l’opacitat” amb què s’està plantejant la reforma -a la Plataforma, per exemple, li han negat el contracte de concessió de Marina Port Vell a Salamanca Group-, reclama que el port ciutadà estigui controlat pels veïns i l’Ajuntament i no per l’APB, de manera que qualsevol canvi impliqui consultar la ciutadania, cosa que no s’ha fet en aquest cas.

La historiadora Mercè Tatjer, que ja va participar en la defensa ciutadana del Port Vell de fa 25 anys, afirma que es tracta d’un projecte “pensat per fer una funció de servei a un turisme d’alt nivell, però no per servir com a espai d’oci popular i ciutadà”. Tatjer alerta que la marina de luxe accentuarà el caràcter turístic de la Barceloneta, en detriment dels veïns i tem que en el futur acabi comportant, també, la instal·lació d’algun hotel a la zona. Amb relació a aquest tema, Gala Pin exposa altres impactes del resort per a megaiots: “Afectarà el comerç tradicional i acabarà repercutint també en els preus de lloguer dels habitatges, provocant l’expulsió dels veïns en benefici del turisme de luxe”. Les primeres afectades seran les persones que viuen en petites embarcacions amarrades al Port Vell.

Afavorint Abramovich

Els promotors, en canvi, només veuen avantatges en un projecte que asseguren que crearà 380 llocs de treball sumant els directes i els indirectes, una xifra posada en dubte al seu blog [naucher.blogpsot.com] per Javier Moreno, pilot de marina mercant, doctor en ciència i enginyeria nàutica i assessor de Defensem el Port Vell. Des de Salamanca Group subratllen que actualment Barcelona no pot satisfer la demanda d’amarratges de vaixells de grans dimensions que hi ha, fet que la plataforma qüestiona amb l’argument que l’espai per a iots de luxe que hi ha el Fòrum està “mig buit”. Finalment, l’empresa inversora afegeix que la nova marina suposaria un impuls cabdal per al “desenvolupament i projecció del clúster nàutic del Port de Barcelona”, que tindria un “fort impacte socioeconòmic a l’entorn”.

En la mateixa línia, l’alcalde de Barcelona, el convergent Xavier Trias, s’agafa a l’argument que la marina de luxe “generà riquesa” per defensar-la. “Generar riquesa no significa generar benestar social”, respon Gala Pin, per a qui “pot ser que [el “resort”] mogui molta economia, però en un circuit tancat que no afavoreixi el barri”. Però tot apunta que a la Casa Gran han decidit prioritzar l’atenció als Abramovich de torn -el magnat rus té el megaiot més gran del món, de 168 metres- que no pas als veïns de la Barceloneta.

Petites victòries

 La mobilització ciutadana contra el projecte ha aconseguit algunes victòries i en el pla actual de Salamanca Group es contempla una reducció del tamany de la tanca i ha desaparegut l’enorme restaurant previst. A banda de xerrades, Defensem el Port Vell també ha protagonitzat accions com una cadena humana contra el projecte. La lluita ha unit noves generacions amb persones que ja van participar en la defensa del Port Vell fa 25 anys, quan en plena reforma de la façana marítima van aconseguir que no es fes un gran torre al moll d’Espanya.

*Amb posterioritat al tancament d’aquest article, els veïns van reclamar la celebració d’una consulta ciudadana sobre el projecte i la proposta va ser portada al ple municipal per ICV-EUiA. CiU i PP, però, van unir els seus vots per impedir que tirés endavant.

*Article publicat al número 125 de la revista CARRER, octubre de 2012.