Els
projectes més emblemàtics del responsable d’Habitat Urbà es
caracteritzen per primar els interessos empresarials en detriment
d’una ciutadania que veu boicotejat el seu dret a la participació
El Pla
Paral·lel, la reforma del Port Vell o les obres de remodelació de
la Diagonal tenen força punts en comú. Són projectes mimats per
l’equip de govern municipal, que els ha defensat com a necessaris,
s’han començat a executar l’actual legislatura i han generat
crítiques tant des de bona part de l’oposició municipal com des
del teixit associatiu i veïnal dels barris afectats. En els tres
casos, el rostre públic del projecte és Antoni Vives, tercer tinent
d’alcalde i responsable de l’àrea d’Habitat Urbà. Considerat
un dels principals ideòlegs del nou model de ciutat que propugna
l’executiu de Xavier Trias -molt basat en les smart cities-,
Vives s’ha convertit en una de les principals bèsties negres per
un moviment veïnal que li retreu la insistència a projectar
reformes en benefici dels empresaris i determinats interessos privats
i en perjudici d’uns ciutadans que se senten menystinguts i sense
dret a una participació real a uns canvis que els afecten de ple.
Impulsada
conjuntament entre l’Ajuntament i la privada Fundació El Molino
(FEM), la reforma del Paral·lel hauria de servir per convertir
l’espai en “l’avinguda de les persones, les arts escèniques i
la gastronomia” i en un símbol de “ciutadania, participació i
cohesió social”. Si més no, així ho van defensar a l’abril
Trias i Vives en una exposició pública. L’opinió de veïns i
entitats del barri, però, s’allunya molt de la visió projectada
des de la plaça Sant Jaume. La participació ciutadana s’hauria
d’haver articulat a través de la Comissió de Seguiment, però a
l’hora de la veritat va tractar-se d’un organisme fantasmal, amb
poques convocatòries i un marge gairebé nul per modificar res del
projecte, segons ha denunciat Repensar Poble Sec, un espai de
reflexió de l’Assemblea de Barri del Poble Sec.
L’oposició
s’ha articulat a través de la Plataforma Veïnal Aturem el Pla
Paral·lel, nascuda al maig i impulsada per una cinquantena
d’entitats. L’objectiu és forçar-ne l’aturada -les obres fa
mesos que han arrencat- per “construir un nou procés de
participació veïnal”. En el manifest, que compta amb més de
1.000 adhesions veïnals, es denuncia que el Pla Paral·lel “respon
a un model de ciutat que imposa la lògica de la rendibilitat privada
i la mercantilització d’allò públic sobre les necessitats
col·lectives de la ciutadania i els interessos de la majoria. Busca
l’atracció de nous visitants i turistes, transformant l’avinguda
en un nou connector entre el Port i la Fira”. Malgrat algunes
reunions entre representants municipals i la plataforma, el projecte
de moment no s’ha modificat i al juny el ple municipal va rebutjar
una proposició d’ICV-EUiA -que com la CUP i els Procés
Constituent dóna suport a la plataforma- per revisar-lo.
Rebuig
a la marina de luxe
La
manca de participació ciutadana va ser també una de les principals
denúncies en el procés de reforma del Port Vell, on s’hi
construeix la marina de luxe promoguda per la societat Salamanca
Investments. El govern de CiU va refusar, amb el suport del PP,
celebrar una consulta entre els veïns sobre la remodelació. El
projecte, marcat per l’opacitat, suposarà a la pràctica la
privatització parcial d’un espai públic i no ha deixat d’estar
marcat per la polèmica. Al maig, l’Oficina Antifrau de Catalunya
(OAC) va anunciar l’obertura d’una doble investigació sobre la
marina de luxe per aclarir si es finança amb diners provinents de
paradisos fiscals i si els promotors han rebut un tracte de favor per
part de l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB).
L’ens
compta amb la presència de l’Ajuntament i Antoni Vives n’és
vicepresident. Precisament el responsable d’Habitat Urbà va
participar el setembre de 2012 en una fira de iots a Mònaco per
promocionar la marina de luxe, malgrat que el projecte encara no
estava aprovat. En el certamen, Vives va afirmar que “Barcelona
està oberta als negocis, és una ciutat pròspera”. Tota una
declaració d’intencions del seu ideari. Per tot plegat, en un
comunicat recent l’Associació de Veïns de l’Òstia va reclamar
“replantejar la relació de l’APB amb la ciutat i la supeditació
de l’Ajuntament als interessos privats sorgits dels negocis
portuaris”.
Influència
dels lobbies
La
remodelació de la Diagonal, que ha de culminar al marçde l’any
vinent, també ha estat font de polèmica. Va tirar endavant amb el
suport, de nou, de CiU i PP i es va descartar la connexió de les
dues xarxes de tramvia -el Trambaix i el Trambesós-, tal com
demanaven la FAVB, la Plataforma pel Transport Públic (PTP), UGT,
CCOO i grups ecologistes, entre d’altres. Veïns i entitats han
titllat d’“elitista” una reforma pressupostada en 19 milions
d’euros que bàsicament acontenta els “comerciants de luxe”.
Altres projectes emblemàtics d’Habitat Urbà, com el
Blau@ictinea-que preveia transformar els terrenys portuaris del
Morrot en un nou eix d’oficines i hotels- o Portes de Collserola
-volia urbanitzar els accessos al parc- han hagut de quedar aparcats
per manca de suport al ple municipal. Una bona mostra de la
controvèrsia que provoca l’àrea és que ja ha tingut tres gerents
des de l’inici de la legislatura: Vicent Guallart, fins l’octubre
de 2012; Albert Vilalta, fins al maig d’enguany; i Albert Civit, al
càrrec.
El
president de la FAVB, Lluís Rabell, ha denunciat l’estreta
relaciód’Habitat Urbàamb determinats lobbies empresarials. Té
una especial incidència el poderós Barcelona Global, el grup creat
per Maria Reig. Vives, com Trias, va compartir-hi enguany un viatge
promoció per Amèrica i el lobby és soci de l’Ajuntament al
Barcelona Institute of Technology for the Habitat (BIT Habitat),
emblema de l’smart city que proguna el tercer tinent
d’alcalde. En aquest àmbit, també destaquen les aliances amb
grans multinacionals tecnològiques com Cisco i Schneider Electric,
que participaran a la rehabilitació de l’antiga fàbrica de Ca
l’Alier, al districte de Sant Martí. Potenciar els projectes
público-privats, facilitar negocis a grans transnacionals globals i
deixar la participació ciutadana en mera retòrica sense capacitat
d’influència en uns projectes dissenyats als despatxos municipals.
Així es defineix l’estil d’Antoni Vives, paradigma de polític
business friendly en què tot es fa des de dalt i sense
escoltar als de baix. Als ciutadans.
*Article
publicat a la revista CARRER, el setembre de 2014.
Sóc espanyol, però ara treballo per un banc parisenc que concedeix préstecs a persones que ho necessiten i que se senten capaços de pagar amb un 3% d'interès
ResponEliminaPer obtenir més informació, poseu-vos en contacte amb nosaltres amb WhatsApp a +13468160125
o mitjançant el nostre correu electrònic: jg9012110@gmail.com
NB
Si necessiteu, deixeu-nos el vostre contacte amb Whatsapp i el vostre correu electrònic