Les
principals normatives aprovades durant la legislatura coincideixen en
mercantilitzar la natura i obrir noves àrees al mercat. La Llei de
parcs nacionals, exemple més recent d'un paradigma desenvolupat amb
la Llei de costes i amb l'avaluació ambiental
Nova
estocada a la protecció del medi ambient per part del govern de
Mariano Rajoy. La recent aprovació al Congrés dels Diputats de la
Llei de Parcs Nacionals és un nou pas en el procés accelerat de
mercantilització de la naturalesa per part del govern espanyol. “En
tres anys de legislatura hi ha hagut un autèntic desmantellament de
l'estat del benestar ambiental”, denuncia a la Directa,
Mario Rodríguez, director de Greenpeace Espanya. A banda de la nova
normativa dels parcs nacionals, els altres dos projectes
paradigmàtics del que denuncia l'activista ecologista són la Llei
d'avaluació ambiental, que incorpora la creació dels bancs de
conservació de la naturalesa, i la Llei de costes.
Entre d'altres novetats, la nova Llei de parcs nacionals, que ara mateix està al Senat on el PP gaudeix d'una còmoda majoria, permetrà activitats fins ara prohibides en aquests espais, com la navegació a motor a Montfragüe o el vol sense motor a Guadarrama; hi consentirà la caça; i obre la porta al finançament dels parcs per part de grans empreses. En paraules de Jaume Grau, responsable de l'àrea de natura d'Ecologistes en Acció a Catalunya, les novetats responen al fet que es veu la conservació “més com un problema que com un avantatge i s'interpreta els parcs com a espais que no només no han de costar diners a les administracions, sinó que n'han de donar i, per tant, s'hi fomenta qualsevol activitat econòmica”.
Amb relació als parcs, Mario Rodríguez afegeix que “és absurd que l'emblema de la conservació de la naturalesa estigui pendent d'un patrocini exterior”. Theo Oberhuber, portaveu estatal d'Ecologistes en Acció, subratlla a la Directa que ens podem trobar amb la paradoxa que companyies amb un fortíssim impacte mediambiental, com Repsol, Gas Natural o Endesa, acabin finançant els parcs nacionals, en una operació de rentat d'imatge. El canvi normatiu arriba després d'una retallada monumental de la inversió pública en aquesta àrea. El 2011 el govern espanyol va dedicar gairebé 95 milions als 15 parcs nacionals estatals -només un dels quals, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, es troba al Principat. El 2015, després d'un lleuger repunt l'any passat, la xifra serà de 46 milions, menys de la meitat.
Estany de Sant Maurici, a Aigüestortes. |
Nous espais de negociAl desembre de 2013, el Congrés va donar el vistiplau a la Llei d'avaluació ambiental, que fonamentalment escurça els terminis per a l'aprovació de projectes amb possible impacte a la natura i en redueix les garanties a l'hora d'analitzar-ne l'afectació. La llei preveu la creació dels bancs de conservació de la naturalesa, un mecanisme molt habitual als Estats Units però encara poc estès a Europa. Tal com va explicar la Directa, es tracta d'un instrument que mercantilitza la protecció i legitima els impactes comesos per un projecte, com pot ser la construcció d'una carretera o un edifici. Bàsicament, a través de l'adquisició d'uns crèdits sotmesos a preu de mercat, les empreses promotores podran compensar el dany comès pel seu projecte.
“El
paradigma és que la protecció ambiental és un obstacle per al
desenvolupament econòmic”, exposa el director de Greenpeace, per
afegir que amb el canvi normatiu “si pots pagar, podràs contaminar
i destruir, perquè la multa serà lleu i les grans empreses la
podran assumir, Els sortirà a compte”. Tot i que la Llei
d'avaluació ambiental ja està aprovada, els bancs de conservació
encara no existeixen a l'Estat, perquè el Ministeri d'Agricultura,
Alimentació i Medi Ambient encara no n'ha elaborat el reglament
pertinent, tot i que hi treballa, segons les fonts consultades.
En
canvi, des del maig de l'any passat s'aplica plenament la Llei de
costes, molt qüestionada tant pels partits de l'oposició al Congrés
com pels grups conservacionistes. Entre d'altres aspectes, la nova
legislació va reduir de 100 a 20 metres la franja de protecció del
litoral, a banda d'amnistiar una dotzena de municipis de la costa,
entre els que n'hi ha d'Alacant i Girona, amb construccions a primera
línia de mar. A banda, la normativa també va ampliar en 75 anys les
concessions atorgades a milers d'habitatges assentats sobre domini
públic marítim terrestre, que segons la legislació anterior havien
de ser enderrocats el 2018.
La
conclusió de Theo Oberthuber és que les noves lleis que s'han
aprovat l'actual legislatura a l'Estat tenen en comú que “redueixen
les garanties de protecció per afavorir i beneficiar grans
empreses”. Mario Rodríguez hi afegeix que rere les normatives hi
ha les pressions d'empresaris de la construcció i el turisme “molt
propers” al PP, com Juan Miguel Villar Mir, president d'OHL, o
l'eivissenc Abel Matutes, ministre durant la primera legislatura
d'Aznar i amo i senyor empresarial de l'illa. En opinió de Jaume
Grau, la Generalitat de Catalunya també incorre en polítiques
similars, com demostraria el projecte per fer una llei a mida per a
l'ampliació d'El Bulli al Parc Natural del Parc Creus.
Rere
la mercantilització de la natura, els màxims responsables estatals
d'Ecologistes en Acció i Greenpeace no dubten a subratllar que hi ha
la voluntat d'obrir “nous nínxols de negoci” per a les grans
empreses, a banda de facilitar el camí quan han de tirar endavant un
projecte amb impacte al medi. Neoliberalisme de manual. L'esquema que
també s'ha repetit en sanitat i educació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada