divendres, 2 de setembre del 2011

Fem possible l’impossible


Les 3.000 persones que omplen l’amfiteatre del parc Jamal Abdul Naser de Nablus esclaten a riure en veure com el veterà Leo Bassi provoca que un adolescent s’enclasti un pastís de nata a la pròpia cara. Irradien alegria, felicitat, il·lusió. Són, bàsicament, infants i joves que gaudeixen amb una visita especial, en una ciutat on, malauradament, l’oferta cultural no destaca per la seva abundància. Tenen la sort de ser els primers espectadors del Festiclown, el festival de pallassos dirigit pel gallec Iván Prado que ha començat aquest dijous a Palestina i s’allargarà dues setmanes.

Bassi, probablement el clown més famós que participa a la gira, sorprèn sobretot els més petits que contemplen entre desconcertats i fascinats un home de gairebé 60 anys disfressat de pallasso, fent sals peculiars i deixant anar unes riallades espectaculars. “Volem trencar la por i el mur, com a símbol i com a imposició als dos costats. També intentem servir d’altaveu de la situació que pateixen els palestins”, m’explica una estona abans de començar el show Iván Prado, el clown de Lugo que ha ideat tota la moguda i que porta un mes i mig instal·lat a Palestina perquè tot funcioni com vol. 

“És un país complicat”, deixa anar poc abans de comentar-me que un dels artistes ha passat la nit retingut a l’aeroport de Tel Aviv i que allà s’han quedat part del material tècnic que duien i els demanen 10.000 xèquels (uns 2.000 euros) per desbloquejar-lo. A banda de Nablus, el Festiclown farà estada a Jerusalem i Ramal·lah, però també tindrà activitats a camps de refugiats com Balata, Amari o Qalàndia.

Eina de transformació social
Però com va començar tot plegat? Doncs fa uns 13 anys a Galícia “per la voluntat d’un grup de gener de fer de la cultura una eina de canvi i de transformació social”. Segons Prado, que també és pallasso, el món del clown “necessitava una revolució i recuperar el discurs i la pulsió històrica contestaria i rebel que havia tingut”. Després de foguejar-se a Chiapas, on treballen amb els zapatistes, i a Buenos Aires, on van fer un projecte amb les Madres de la Plaza de Mayo, el Festiclown aterra enguany a Palestina, després d’un camí ple d’obstacles.

Prado va conèixer els territoris ocupats el 2003, encara durant la Segona Intifada, i des d’aleshores tenia al cap aterrar-hi des d’un punt de vista artístic. Amb Pallasos en Rebeldía, el grup que encapçala, no ho podrà fer fins vuit anys més tard. El 2009 va tornar a Palestina i va fer un documental, però l’any següent després de ser interrogats durant diverses hores a l’aeroport Ben Gurion (Tel Aviv), el van retornar a l’Estat espanyol. “La meva lectura és que un país que expulsa un pallasso, per moltes armes nuclears i tancs que tingui, és dèbil, perquè té por del riure i de la esperança”, comenta el clown.

Prado té clar que, precisament, riure és un motor de canvi i que l’art és també una eina de lluita i de protesta. “El circ, en concret, sempre ha tingut una tasca transformadora i pel que fa al clown, del que es tracta és de qüestionar els poderosos i allò establert”. Amb poca esperança que el futur immediat signifiqui el final de l’ocupació, es mostra convençut que “malauradament” hauran de tornar amb el Festiclown a Palestina per seguir denunciant el que passa i, alhora, donant esperança a les persones que ho pateixen.

Molt crític amb el paper de la comunitat internacional, el clown assegura que ells són “els nous cascos blaus, un exèrcit amb nassos vermells” que pretén construir “humanitat” allà on es maltracta i s’actua amb total impunitat, amb la connivència dels governs europeus. Implicat al grup Artist Against the Wall, el missatge que vol transmetre Prado és “fer possible l’impossible”, utilitzant el riure com a “arma revolucionària” que “molesta i molt” a Israel. “I és que potser els pallassos som més poderosos del que ens pensem i per això ens tenen por i ens expulsen. Molestem”, conclou. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada