Amb independència del que passi d’aquí a tres setmanes en l’Assemblea General de les Nacions Unides, els màxims responsables de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) ja fa temps que han arribat a la conclusió que la recerca del reconeixement internacional per al seu hipotètic Estat –basat en les fronteres prèvies a la guerra del 1967– és l’únic camí viable per forçar un canvi d’actitud real d’Israel. Amb les negociacions de pau encallades des de fa gairebé un any, a causa de la negativa hebrea a aturar l’ampliació dels assentaments jueus en territori palestí, el moviment unilateral ideat per Salam Fayyad, el primer ministre de l’ANP, i Mahmud Abbas, el president, està obligant a posicionar-se clarament els estats amb seient a l’ONU.
El 20 de setembre l’Assemblea General de l’organització ha de debatre la proposta palestina. Ara mateix, però, encara es desconeix què es demanarà concretament. Els negociadors de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP), amb Saeb Erekat al capdavant, defensen que la intenció és aconseguir un reconeixement total, és a dir, que Palestina es converteixi en el 194è membre de l’ONU, tot i que això no implicaria la fi de l’ocupació. Aquesta fita, però, és gairebé inassolible perquè prèviament ha de passar el filtre del Consell de Seguretat, on els Estats Units ja han anunciat que utilitzaran el seu poder de veto per bloquejar la proposta.
L’alternativa passa per sol·licitar l’estatus d’observador, el mateix que té, per exemple, el Vaticà. Això evita sotmetre’s al Consell de Seguretat i només cal el vot favorable de dos terços de l’Assemblea, és a dir, de 128 estats. Fonts israelianes, citades pel diari Haaretz, asseguren que els palestins recolliran el suport d’entre 130 i 140 estats, tot i que només 126 han confirmat el vot favorable, l’últim dels quals el caribeny Saint Vincent i les Grenadines.
Després de rebre el vistiplau de la Xina, el gran dilema és què decidiran els països de la UE, tot i que cada cop sembla més clar que no votaran en bloc. La visita de la cap de la diplomàcia europea, Catherine Ashton, la setmana passada a Israel i a Palestina ha deixat bones sensacions entre els responsables de l’ANP, mentre que ha estat criticada per la premsa hebrea. Alemanya, Itàlia, la República Txeca i els Països Baixos són els únics estats europeus disposats a votar en contra del reconeixement palestí, mentre que el Regne Unit i França volen conèixer la proposta final per decidir el seu vot. La resta, com l’Estat espanyol –segons ha insinuat la ministra d’Exteriors, Trinidad Jiménez–, estaria més prop del «sí» que del «no».
Conscient que una majoria aclaparadora de països avala el reconeixement palestí, el primer ministre hebreu, Benjamin Netanyahu, es planteja boicotejar l’ONU durant un any i enviar-hi en el seu lloc el veterà Shimon Peres, el president israelià. Dins de l’Estat jueu estan creixent les veus que demanen reactivar les converses de pau després del setembre, tornant a les negociacions directes, tal com volen els Estats Units i la UE. Si això arriba, l’estratègia palestina ja haurà aconseguit desbloquejar la situació actual.
*Article publicat amb el número 1.027 del setmanari EL TRIANGLE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada