Enrique
Bañuelos i Xavier Adserà, els impulsors de BCN World, s’han nodrit de l’especulació
immobiliària, de contactes amb les elits i de filials a paradisos fiscals per
lucrar-se en diversos projectes empresarials
El 2006, la bombolla del totxo a l’Estat espanyol
encara no havia punxat i els empresaris del sector acumulaven beneficis
astronòmics a base de construir sense límits. En aquell context, el valencià
Enrique Bañuelos va celebrar l’obertura de la seu de Nova York d’Astroc, la
immobiliària amb la qual s’havia fet d’or, amb una macropaella per a més de
20.000 persones. “A mi em deixen despullat al Central Park i en 24 hores estic
passenjant-me per la Cinquena Avinguda en limusina”, va arribar a afirmar
Bañuelos en una roda de premsa quan era un dels reis del totxo espanyol i la
revista Forbes l’havia situat el 2007 com el 95è home més ric
del món, amb una fortuna de 7.700 milions de dòlars.
La fanfarronada defineix bé un personatge aleshores
molt ben connectat amb dirigents del PP valencià com l’expresident autonòmic i
exministre, Eduardo Zaplana, i els exconsellers Juan Cotino i Rafael Blasco.
L’abril de 2007, Astroc va enfonsar-se a la borsa -les accions van
caure un 76% en pocs mesos- en una de les primeres senyals de l’ensulsiada del
model econòmic especulatiu. Bañuelos va optar per escapar al Brasil, on va
embrancar-se en dues aventures empresarials, una del sector immobiliari i l’altra
de l’agroindústria. De nou, va anunciar mastodòntics projectes que van acabar
en fum i va deixar el país.
El maig de 2012 va tornar a l’Estat espanyol, quan Veremonte, la inversora
que controla, es va convertir en la principal accionista d’Amper, un grup
dedicat a les telecomunicacions i del que en va deixar de formar part el març
d’enguany. Quatre mesos després de l’entrada a Amper, l’especulador valencià va
irrompre al primer pla mediàtic, amb la presentació de BCN World, en una roda de
premsa en què van participar Andreu Mas-Colell, Francesc Xavier Mena i Lluís
Recoder, aleshores consellers d’Economia, Empresa i Ocupació i Territori i
Sostenibilitat, respectivament, de la Generalitat catalana. Per part de
Veremonte, impulsora del macrocomplex, va comparèixer el conseller delegat de
la companyia, el tarragoní Xavier Adserà, la mà dreta de Bañuelos els darrers
anys i cara pública del projecte.
Vincles amb els germans García-Nieto
Adserà va aterrar a Veremonte el maig de 2011, però
els vincles amb el factòtum de la companyia es remunten a l’època d’Astroc.
Llicenciat en Ciències Empresarials per Esade i màster en Administració i
Direcció d’Empreses a la mateixa escola de negocis, Adserà -de 51 anys- va ser
un dels fundadors de la societat de valors barcelonina Riva y García, que va
jugar un paper important en l’accelerat creixement borsari d’Astroc i a través
de la qual en va ser conseller independent.
 |
| Xavier Adserà. |
Especialitzada en mercat de capitals, gestió de
patrimonis i banca privada, el tarragoní en conserva el 21,8% del capital,
mentre que la majoria roman en mans dels altres fundadors, els germans Borja i
Ignacio García-Nieto Portabella. Ambdós donen una idea dels cercles socials en
què, des de fa anys, es mou Xavier Adserà. Borja García-Nieto és president del
molt conservador i tradicional Círculo Ecuestre des del novembre de 2008, a banda
d’encapçalar el consell assessor de la Universitat Abat Oliba de Barcelona,
catòlica i privada. El seu germà Ignacio presideix des de gener de 2010 el
retrògrad Cercle del Liceu, que fins el 2001 no va admetre dones com a
sòcies.
Filials per tributar menys
Veremonte opera des de Londres, el centre financer
més important del planeta i la ciutat mare de bona part dels paradisos fiscals
mundials. Ara bé, a l’hora de tributar el grup de Bañuelos opta per fer-ho als
Països Baixos, a través de la societat Veremonte International BV. La dirigeix
Xavier Adserà i s’aprofita de la baixa imposició per a companyies
internacionals de l’estat neerlandès, considerat un paradís fiscal per
organitzacions com Tax Justice
Network. El mateix model es repeteix amb el campionat de curses de
cotxes elèctrics, una aliança empresarial entre Veremonte i Alejandro Agag, el
gendre de l’expresident espanyol José María Aznar. La competició constarà de 10
curses, començarà el setembre a la Xina i acabarà al juny de l’any vinent a
Londres. L’organtiza Formula E Operations Ltd, amb seu a la capital britànica i
dirigida per Adserà i Agag. Com a filial té la societat Formula E Rights BV,
radicada als Països Baixos i encapçalada pel tarragoní. Adserà també controla
prop del 2% del grup xocolater Natra amb la seva societat patrimonial Tamaxage
XXI -domiciliada a Sant Cugat del Vallès-, amb interessos a Guinea Equatorial,
regida pel dictador Teodoro Obiang.
El tàndem
Bañuelos – Adserà es caracteritza per l’especulació immobiliària, les relacions
amb el patriciat barceloní més conservador i el control de societats en paradisos
fiscals per esquivar legalment el pagament d’impostos. Encarnen perfils molt
allunyats de la defensa del bé comú. En definitiva, formen part de l’elitista i
exclusiu club de l’1% especialista a jugar -i guanyar- a la ruleta del gran
casino global en què s’ha convertit l’economia mundial. I ja se sap que en el
joc, només la banca -o sigui, ells mateixos- guanya sempre.
*Article publicat al suplement especial ‘No juguem’
editat per la DIRECTA i Aturem BCN World,
28 de maig de 2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada