Estalvis segrestats per una gran estafa

Les participacions preferents són el paradigma de les pràctiques irregulars de les entitats financeres per aconseguir els seus objectius, en aquest cas recapitalitzar-se, passant per sobre de qui sigui. Centenars de milers de persones, la majoria de les quals van ser enganyades, són víctimes d’un “corralito” i no poden accedir als seus diners

La manca d’ètica de les entitats financeres, que van vulnerar diverses normatives per enganyar part de la seva clientela pensant únicament en la seva necessitat d’aconseguir capital; el galdós paper de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i del Banc d’Espanya a l’hora d’actuar com a organismes reguladors i evitar els abusos de la banca; i la bona fe de centenars de milers de persones que, seguint les indicacions dels responsables de les seves oficines bancàries de tota la vida, van dipositar gran part dels seus estalvis en productes financers d’alt risc, creient que ho feien en uns dipòsits amb una alta rendibilitat, són tres dels elements decisius que expliquen l’enorme escàndol de les participacions preferents, que afecta entre 700.000 i un milió de famílies arreu de l’Estat espanyol, segons les fonts, que han vist com els seus diners, uns 30.000 milions d’euros en total, han estat segrestats per les entitats financeres, en un corralito en tota regla, del qual, de moment, ningú n’ha assumit responsabilitats.

L’escàndol va esclatar el novembre de l’any passat, quan es va descobrir que els clients no podien accedir a uns estalvis que creien en productes segurs, amb el capital disponible quan ells ho desitgessin. Aleshores, els afectats, la immensa majoria persones jubilades i sense coneixements financers, van començar a ser conscients que els havien enganyat. Que no havien contractat un dipòsit bancari a termini, sinó quelcom molt més complex anomenat “participacions preferents” (en d’altres casos va ser deute subordinat o altres productes financers d’alt risc). I que, simplement, no podien accedir-hi si no volien perdre gran part del capital que havien aportat en el moment de subscriure-les.

Protesta d'afectats per l'engany, a una oficina de la Caixa.

Les participacions preferents es van comercialitzar a l’Estat espanyol des de mitjan anys 90 per finançar l’expansió territorial de les entitats financeres. És ja en el segle XXI quan se’n van col·locar de manera massiva a petits estalviadors, amb un pic el 2009, any en què se’n van adquirir per valor de 13.000 milions d’euros, amb la Caixa com a principal emissora, tot i que són més de 50 les entitats que en van arribar a vendre. Oscar Serrano, advocat del Col·lectiu Ronda, explica a Carrer que les preferents “es comercialitzen per la necessitat de les entitats de captar capital”, un fet forçat per l’obligatorietat de complir amb les exigències europees d’augmentar la pròpia solvència arran de la crisi financera. La nova normativa bancària fixada a Basilea III, però, fa que aquest producte deixi de ser interessant per a les entitats, que amb el canvi no el poden computar com a capital propi i, per tant, deixen d’emetre-les.

Un producte a perpetuïtat

Però què són exactament les preferents? Són productes financers molt complexos, amb un risc elevat. Se les considera un híbrid, a mig camí entre les accions i el deute. A la pràctica són com un préstec que el client fa a l’entitat a canvi d’una participació anomenada cupó per la qual se’n reben uns interessos. Es negocien a la borsa, de manera que s’exposen a pèrdues importants i, el gran quid de la qüestió, són valors a perpetuïtat, és a dir, no tenen data de venciment. Per tant, l’entitat retornarà el capital inicial quan ho desitgi, pagarà interessos només si té beneficis i és lliure de no fer-ho. Els diners invertits no estan coberts pel Fons de Garantia de Dipòsits i, per tant, si el banc o la caixa fa fallida, la persona els perd. Per recuperar-los, cal que les participacions es venguin als mercats borsaris al preu que se’n pagui, enguany molt inferior al valor nominal, la xifra que s’hi va invertir inicialment.

La seva complexitat estableix que només eren adequats per a inversors experts, amb grans coneixements financers, però a l’hora de la veritat les afectades són, majoritàriament, persones estalviadores, sense els coneixements adequats per adquirir-les i a les quals no els explicaven totes les característiques que tenien. “Era l’entitat la que contactava amb el client minorista per oferir-li preferents i li enunciava tots els suposats avantatges que tenien, mentre n’ocultava els riscos”, exposa a aquesta revista Jofre Farrés, secretari general de l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (ADICAE) deCatalunya. “La comercialització del producte va fer-se malament perquè quan són oferts a un perfil minorista cal informar molt bé i molt acuradament sobre les seves característiques. I això nos’ha fet mai”, subratlla l’advocat Oscar Serrano. El fet que la majoria d’afectats tinguin més del 80% dels seus estalvis –dades d’ADICAE- en participacions preferents demostra que no eren inversors, segons Farrés. De fet, bàsicament són jubilats. “Van anar a buscar el públic més vulnerable, el més fàcil d’enganyar”, afegeix Serrano.

Allau de pràctiques irregulars

Contractació per telèfon sense cap contracte firmat, falsificació de signatures en els contractes, traspàs no autoritzat dels diners dels clients per subscriure participacions preferents, pèrdua de contractes o manca de documents, com ara el MiFID -un test que avalua la conveniència del client per contractar o no el producte-, exigits per la normativa europea, a banda de, sobretot, manca d’informació. Aquestes són només algunes de les pràctiques que han patit els milers d’afectats i que ara tenen els estalvis segrestats per les entitats.

Luisa Vicente és una de les damnificades d’aquest corralito. Aquesta jubilada i veïna del barri de la Sagrada Família va contractar 60.000 euros en deute subordinat i 9.000 en preferents el 2009, després de la insistència del director de la seva oficina de la Caixa, en qui va confiar perquè el coneixia des de feia tres dècades i, segons subratlla, li havia garantit que es tractava de productes segurs i que podria recuperar els diners quan ho desitgés. El 2011 va decidir que volia treure part dels diners dipositats, que provenien de l’estalvi del treball de tota la vida i del cobrament d’una herència familiar, per ajudar la seva filla a pagar l’entrada d’un pis i per sotmetre’s a una operació de reconstrucció de pit després de patir un càncer de mama. Quan es va adreçar a l’oficina li van dir que no podia recuperar els 60.000 euros que tenia en deute subordinat.

Com a alternativa, i sempre segons la seva versió, la Caixa li va oferir la contractació d’un crèdit. Posteriorment, va reclamar les còpies dels contractes dels productes subscrits i aleshores va adonarse que en el primer paquet de subordinades, de 30.000 euros, hi havia la seva signatura falsificada en tres fulls, que no havia vist i que curiosament detallaven els riscos del producte. En descobrir l’engany, Luisa va decidir al gener presentar una denúncia penal contra el director de l’oficina als Mossos d’Esquadra i aquest va declarar el proppassat juny com a imputat per un delicte de presumpta estafa.

A Francisco Herrera i Maria Aragón, un matrimoni de Mataró, els van assegurar el 2002 que dipositaven 54.000 euros en un dipòsit a termini, segons detalla el seu fill Diego, quan en realitat estaven contractant participacions preferents de Caixa Laietana. El 2008 van extreure sense problemes 12.000 euros, però al febrer d’enguany van descobrir que els 42.000 restants, que volien utilitzar per complementar la migrada pensió d’en Francisco -la Maria té una discapacitat del 66%-, estaven bloquejats. “Els meus pares volien seguretat, són estalviadors clarament conservadors i, per tant, volien tenir la certesa que podrien recuperar els diners quan voldrien”, comenta Diego Herrera, actualment membre de la Plataforma Estafa Banca, que recorda la vulneració de la normativa que suposa “comercialitzar productes de risc a persones sense coneixements financers.

Nul·litat del contracte

Aquestes situacions van ser possibles perquè la CNMV va fallar en la seva funció de vetllar perquè les comercialitzacions de productes de risc es fessin adequadament, oferint tota la informació necessària. Finalment l’any passat, l’organisme regulador va prohibir que se’n continuessin emetent, mentre que enguany ha reconegut que almenys el 40% de les emissions de preferents fetes entre el 2008 i el 2011 contenen irregularitats. Com a alternativa, la majoria d’entitats s’han afanyat a oferir bescanviar les preferents per d’altres productes que, sovint, tenen característiques similars. En aquest sentit, Oscar Serrano recalca que si, per exemple, s’ofereix un dipòsit a un termini raonable, com quatre anys, s’accepti, mentre que es refusin els productes de risc, deixant clar que acceptar el bescanvi no implica perdre l’opció de reclamar per la “comercialització fraudulenta” de les participacions preferents, amb l’objectiu d’obtenir la nul·litat del contracte -per falta d’informació- i, per tant, recuperar tot el capital aportat.

La banca, de moment, no s’hi posa bé a l’hora d’acceptar una solució massiva a un problema que ella ha generat i no accepta retornar els diners als afectats sempre que no ho decideixi un jutge. Serrano, però, subratlla que la majoria de processos amb reclamació que han portat des del Col·lectiu Ronda acaben amb una sentència favorable al client i, per tant, amb la constatació de l’engany.

La Plataforma Estafa Banca

Nascuda al febrer de manera espontània en una concentració a la plaça Sant Jaume i arrelada a diversos barris de la ciutat i a d’altres municipis, com Mataró, Badalona o l’Hospitalet de Llobregat, Estafa Banca agrupa centenars de persones afectades per l’engany de les preferents. Són, probablement, el grup que fa una pressió més visible per denunciar aquest assumpte i entre les seves accions hi ha la concentració que fan cada dimarts davant la Borsa de Barcelona. També s’han mobilitzat durant l’assemblea d’accionistes de Caixa Bank i durant el Mobile World Congress. A Mataró, per exemple, han fet acampades davant la seu central de Caixa Laietana i, fins i tot, han arribat a fer una acció –una xoriçada- al jardí del director de l’entitat -actualment dins de Bankia-, Josep Ibern. Estafa Banca reclama el retorn dels diners als afectats. ADICAE, de la seva banda, assessora les persones que han contractat productes tòxics i prepara demandes agrupades per la via judicial. Dues sentències ja han fallat a favor dels afectats.

*Article publicat amb la revista CARRER número 124, juliol de 2012.