El curs escolar començarà amb jornades de vaga
contra les retallades del govern català
La política de retallades en educació que està duent a terme el
govern de la Generalitat de Catalunya tindrà com a conseqüència un inici de
curs mogut i ple de mobilitzacions als centres d’ensenyament. Fa uns dies, la consellera
del ram, la convergent Irene Rigau, va assegurar que tot estava llest perquè el
curs comencés “amb plena normalitat”. Però la realitat és que el
descontentament en el sector no deixa d’augmentar i es traduirà en jornades de
vaga contra una tisorada que no únicament precaritza les condicions laborals de
les docents, sinó que també va en perjudici de la qualitat de l’ensenyament que
reben les estudiants. La Coordinadora Interzones, que agrupa col·lectius de professorat,
ha convocat una aturada –que té el suport legal de la CGT– el primer dia de
classes a l’educació primària, el 12 de setembre; a secundària, el 12 o 13 de setembre,
en funció del centre, i a les escoles d’adults i els cicles formatius, el 19 de
setembre. La protesta també es repetirà el 26 i el 27 de setembre i, segons
fonts de la Coordinadora Interzones, la intenció és que es converteixi en una
vaga indefinida discontínua, amb aturades dos dies per setmana, tot i que aquest
extrem es decidirà cada mes. L’objectiu és aturar els acomiadaments, garantir
la igualtat salarial entre totes les docents i forçar el Departament
d’Ensenyament a la negociació.
Les
primeres mobilitzacions del curs ja es van fer la setmana passada, en concret,
el dimecres 29 i el divendres 31 d’agost. L’Assemblea de Personal Docent Interí
i Substitut va reunir desenes de persones davant la seu del Departament d’Ensenyament,
ubicada a la Via Augusta de Barcelona, per denunciar que enguany les retallades
implicaran la pèrdua de 3.000 llocs de treball al sector educatiu públic no
universitari català, entre les jubilacions que no s’han cobert i les interines
que s’han quedat sense plaça a causa de l’increment de les ràtios d’alumnes per
aula –que ha suposat el tancament de desenes de línies arreu del territori– i
de l’augment d’hores lectives del professorat funcionari, que podrà dedicar menys
temps a la preparació de les classes, amb la conseqüent pèrdua de qualitat que
han denunciat professionals i sindicats.
El
professorat interí i substitut és el més colpejat per unes mesures que, a
moltes docents, els semblaven impossibles quan, fa pocs anys, van començar a
impartir classes. Daniel Margarit i Aina Godoy són dos bons exemples de la
precarietat a què s’han vist abocades nombroses professionals de l’educació. Ambdues
superen ben poc la trentena i es van estrenar en la docència amb la implantació
de la sisena hora a l’ensenyament per part del govern tripartit. Després d’uns
anys a primària, van passar a secundària, on han exercit com a substitutes. Ara
mateix, estan a l’atur, sense massa expectatives d’aconseguir feina com a
professores a curt termini.
Un “cataclisme” que afecta projectes
vitals
Godoy,
que és de Figueres però resideix a Barcelona i és professora de filosofia,
explica que, des que és professora de secundària, mai no ha acumulat més de sis
mesos treballats durant un curs, però que enguany el panorama és tan fosc que,
per primera vegada, es planteja buscar una altra feina que sigui compatible amb
la tasca com a docent per si la criden des d’Ensenyament per fer alguna
substitució. “Quan vaig començar, pensava que seria complicat aconseguir una
plaça fixa, però en cap cas creia que tindria problemes per fer de substituta”,
recorda. Dani Margarit, també veí de Barcelona però originari de Castellar del
Vallès, va poder treballar tot el curs passat com a professor de literatura
castellana a un centre de Badalona, on fins i tot exercia de cap de
departament, una de les prerrogatives que, a partir d’aquest curs, ha estat
vetada per a les interines. Enguany no té plaça i es planteja optar a un nomenament
de mitja jornada, on podria tenir més opcions, a canvi de veure els seus
ingressos reduïts a la meitat.
Les
substitutes també pateixen una retallada salarial, ja que només cobraran el 85%
del que cobren les seves companyes funcionàries per fer la mateixa feina, una xifra
que encara és més baixa si tenim en compte tot l’any perquè, a diferència del
que passava abans si acumulaven sis mesos treballats, ara ja no tenen dret a
cobrar el sou del juliol. A tot això, s’hi afegeixen les creixents dificultats
per aconseguir feina. A l’augment de demandants s’hi ha de sumar el fet que, a partir
d’aquest curs, les baixes de les docents només es cobriran a partir de l’onzè
dia i no des del primer com abans. Les dues docents entrevistades coincideixen
que la precarietat que pateixen, que s’ha vist accentuada amb la tisorada, afecta
els seus projectes vitals. “Amb l’atur, m’he reorganitzat les despeses, però,
si no treballo quatre o cinc mesos durant el curs, no podré aguantar i m’hauré
de plantejar compartir pis o tornar a casa els meus pares”, exposa Margarit. Aina
Godoy, de la seva banda, subratlla que “ja fa temps que no em compro res i
això, per a mi, no és un drama, però sí que ha suposat un canvi de xip”, per
reconèixer que la seva situació l’obliga a “anar-ho retardant tot; com, per
exemple, tenir fills”.
Ambdues
són molt crítiques a l’hora de valorar les retallades perquè, més enllà de les
professionals de l’ensenyament, acabaran colpejant el conjunt de la societat.
“Tinc la sensació que volen convertir les escoles en fàbriques d’alumnes, on no
sigui possible crear dinàmiques de reflexió que ajudin a formar la consciència
social de les estudiants perquè siguin ciutadanes crítiques”, sentencia
Margarit. Sigui com sigui, les dues docents donen suport a les mobilitzacions
de la setmana vinent, que també han estat avalades per organitzacions com la
CUP i Endavant, diverses assemblees de barri o els sindicats COS i SEPC, entre
d’altres.
*Article publicat en el número 284 del setmanari DIRECTA, 5 de setembre de 2012.
