El rei espanyol s’ha relacionat al Principat amb
polítics de l’establishment i part de l’elit empresarial del país, sectors que
encara el defensen i es troben molt allunyats de la valoració pèssima de la
monarquia que té avui la majoria de la ciutadania
Poc després d’anunciar-se l’abdicació del rei Joan
Carles I, el programa El matí de Catalunya Ràdio va
entrevistar telefònicament Miquel Roca i Narcís Serra. Ambdós, membres insignes
del règim de la Transició que s’esfondra, van desfer-se en elogis cap al
monarca. Serra, que va tenir una estreta relació amb el Borbó durant la seva
etapa com a ministre de Defensa (1982-1991), va rebutjar la hipotètica
celebració d’un referèndum sobre monarquia o república. Roca no va anar tan
enllà, però no deixa de ser un dels catalans de màxima confiança del rei
espanyol, que l’any passat li va encarregar la defensa de la infanta Cristina,
arran del cas Urdangarin.
Serra i Roca no van ser una excepció. Durant tot el
dilluns a Joan Carles de Borbó li van ploure lloances d’unes elits clarament
allunyades del que pensa la majoria de la ciutadania. Fa tot just un mes, el
darrer baròmetre del Centre d’Investigació Sociològiques (CIS) mostrava com les
catalanes suspenien rotundament la monarquia en puntuar-la amb un 2,4, lluny
del 3,7 de la mitjana estatal -en canvi, a País Valencià, amb un 4; i a les
Illes, amb un 4,1; la valoració és superior. La pèssima opinió sobre la
institució règia i l’ampli consens al voltant del dret a decidir no impedeix
que, encara avui, al Principat hi hagi destacats defensors del rei Joan Carles
i la monarquia.
Qui són actualment els catalans monàrquics?
Bàsicament polítics de l’establishmentcreat durant la Transició,
representants de la burgesia tradicional barcelonina i empresaris que han
bastit fortunes imponents les darreres dècades. Miquel Roca, precisament un
dels pares d’una Constitució espanyola cada cop més
qüestionada, té relació amb el monarca des de fa 40 anys, es veuen amb
assiduïtat i era un dels ponts que utilitzava el rei en moments de tensió amb
Catalunya. Aquest paper l’han jugat també el factòtum de
Planeta, José Manuel Lara, i el president de Repsol, Antoni Brufau.
El dirigent de la petroliera és un dels molts alts
càrrecs de transnacionals espanyoles que han participat en viatges oficials en
companyia del rei, autèntiques operacions de diplomàcia empresarial. Brufau,
per exemple, va participar a la gira per Brasil i Xile que el monarca va fer fa
dos anys. A més, és un dels patrons de la Fundació Príncep
de Girona, nascuda el 2009 i presidida per l’imminent Felip VI
d’Espanya. Al patronat també
s’hi asseu José Manuel Lara, que a banda és el marquès de Pedroso de Lara,
gràcies al títol nobiliari que el monarca va
concedir-li el 1994 al
seu pare, el fundador de l’imperi editorial.
Propers al seu pare
Entre els que advocaven per una successió
monàrquica a la dictadura franquista hi havia diversos catalans, partidaris en
el seu moment de Joan de Borbó i, posteriorment, del seu fill Joan Carles. Els
més destacats, segons subratllava un article del
diari Ara de gener de 2013,
eren Antoni de Senillosa, Carles Sentís, Martí de Riquer i Carlos Güell de
Sentmenat. De Senillosa va formar part del secretariat polític del
pare del rei i posteriorment es va vincular el PP; Sentís, periodista, també va
tenir una relació molt estreta amb Joan de Borbó des de la dècada dels 40; el
filòleg Martí de Riquer -mort l’any passat- va ser professor de l’encara cap
d’Estat, membre del seu consell privat, senador per designació reial i,
finalment, el 2005 va ser elevat al títol de Grandeza de España.
L’empresari Güell de Sentmenat va presidir el Cercle d’Economia i el
conservador i aristocràtic Círculo Ecuestre,
que juntament amb el Reial Club de
Tennis Barcelona és un dels punts de trobada dels monàrquics
catalans. De fet, l’actual president de l’Ecuestre, Borja García-Nieto va ser
un dels 27 empresaris -la majoria catalans- que el 2011 van reunir 60.000 euros
per restaurar el veler Fortuna, amb el qual el rei havia competit
als Jocs Olímpics de Munic, de 1972.
Durant la dècada dels 80, el financer barceloní Javier de la Rosava ser un
dels habituals en els saraus mallorquins de Joan Carles Borbó i, segons el
llibre Un rei cop a cop-escrit
amb el pseudònim de Patricia Sverlo-, va convertir-se en un dels seus assessors
financers. De la Rosa va acabar a la presó, condemnat pel cas KIO -era
l’administrador a l’Estat espanyol del fons sobirà kuwaitià, un país amb
vincles profunds amb el monarca espanyol, com la resta de petrodictadures del
Golf Pèrsic-, però abans havia tingut temps de regalar-li al rei un Porsche 959
valorat en 24 milions de pessetes. Al llibre d’Sverlo s’afirma que en
l’obsequi, entregat amb motiu del 50è aniversari reial, també hi van participar
altres empresaris, com Pedro Mir -un dels amics principatins del monarca- o
Mariano Puig, aleshores president del grup de
perfumeria i cosmètica Puig -ara el càrrec l’ocupa el seu fill
Marc-, un gegant que l’any passat va facturar 1.500 milions d’euros.
En les visites de Joan Carles I a Catalunya, entre
els habituals a les trobades hi ha Mariano Puig, Josep Esteve, dels laboratoris
farmacèutics del mateix cognom; el president de Mango, Isac Andik; i, sobretot, Josep Cusí,
company de regates del Borbó i armador del Bribón, el seu vaixell
de vela. Diversos mitjans digital
van fer-se ressò el 2010 d’un dinar amb el rei organitzat pel mateix Cusí a
casa seva en què van participar-hi els empresaris Artur Carulla, president
d’Agrolimen; Javier Godó, el propietari del hòlding mediàtic que té La
Vanguardia -el mitjà més monàrquic del Principat, només cal repassar
el tractament que ha fet els darrers dies de l’abdicació- com a referència;
Luis Conde, el fundador i president de la firma de caçatalents Seeliger y Conde
-que té en nòmina Esperanza Aguirre-, i els ja citats Mariano Puig i Pedro Mir.
Vassallatge en forma de regals
Cusí ha impulsat diverses col·lectes entre
multimilionaris per fer regals al Borbó. El 2005, va ser l’encarregat de
coordinar la recollida d’un milió d’euros per pagar la darrera versió del veler Bribón,-que
ja no navega-, en una operació en què segons va publicar El Mundotambé
hi va participar la Caixa. El 2011, va liderar la iniciativa de recollir 60.000
euros per restaurar el primer Fortuna. En l’edició de 19 de
novembre d’aquell any, La Vanguardia va publicar els
noms dels 27 empresaris que van participar-hi. N’hi havia 17
del Principat, definits dies després per l’historiador Francesc Cabana a El
Punt Avui com la “burgesia
monàrquica”. Molts ja han aparegut a l’article: són Javier Godó,
Mariano Puig, Pedro Mir, Josep Esteve, Isac Andic, Borja García-Nieto, Luis
Conde, Artur Carulla i, òbviament, el mateix Cusí. Els restants eren Alberto
Palatchi, de Pronovias; Joaquim Folch, d’Indústries Titan; Ramon Miquel, de
Miquel Alimentació; Gerardo Seeliger, el soci de Luis Conde a l’agència de caçatalents;
Ignacio Ferrero, de Nutrexpa; l’advocat Emilio Cuatrecasas; i els expresidents
del Barça Joan Gaspart i Sandro Rosell. Alguns d’ells a més són patrons de la
Fundació Príncep de Girona.
A la particular operació de vassallatge també hi va
participar el mallorquí Gabriel Escarrer, fundador de la cadena hotelera Sol
Meliá. Escarrer va estar al darrere d’un tribut d’homenatge encara més gran a
Joan Carles I: regalar-li un
nou iot Fortuna, després que l’anterior -un obsequi del
rei Fahd de l’Aràbia Saudita- deixés de funcionar. La idea va sorgir el 1999 i
també la impulsaven Carmen Matutes, filla de l’exministre del PP i capoempresarial
d’Eivissa, Abel Matutes; Gabriel Barceló, expresident del turístic Grup
Barceló; i l’aleshores delegat de La Caixa a les Illes, José Francisco Conrado
de Villalonga.
En total, van
reunir 2.650 milions de pessetes -15,5 milions d’euros- de més d’una vintena
d’empresaris, la majoria de les Illes, que van posar-hi 100 milions per cap.
Entre els donants també hi havia Pere Antoni Serra, president del grup de
comunicació Serra; i els principatins Enrique Puig -germà de Mariano Puig, del
grup perfumer- i Josep Ferrer, de Freixenet. Amb la colecta no n’hi va haver prou
i el govern de les Illes, aleshores presidit per l’ara condemnat per corrupció
Jaume Matas, va afegir-hi 460 milions de pessetes, amb l’argument que les
visites de la família reial a Mallorca i les seves sortides a navegar ajudaven
a la “promoció turística” de l’illa. Eren temps en què la casa reial encara
comptava amb el blindatge informatiu de gairebé tot l’espectre mediàtic i
l’allau de diners públics no va generar un escàndol majúscul.
La fundació que presideix el futur Felip VI
La Cambra de
Comerç de Girona, Caixa Girona -ja desapareguda-, la Fundació Gala – Salvador
Dalí i La Caixa van liderar la iniciativa de crear la Fundació Príncep de
Girona, que presideix el futur monarca i que va veure la llum el juny de 2009.
L’existència de l’entitat ha provocat diverses visites del futur Felip VI
d’Espanya a la ciutat, sempre rebudes amb mobilitzacions de col·lectius
independentistes i contra la monarquia. El seu primer director va ser Arcadi
Calzada, durant molts anys president de Caixa Girona, i que va veure’s forçat a
plegar arran de la imputació per les múltiples irregularitats detectades en la
seva gestió a l’entitat financera. Calzada, però, encara forma part del
patronat, que reuneix una seixantena de persones.
Hi tornen a aparèixer els noms d’Isac Andik, Antoni
Brufau, Josep Ferrer, José Manuel Lara, Ramon Miquel i Mariano Puig. A més, hi
trobem noves generacions de nissagues monàrquiques: Simón Barceló, fill de
Gabriel Barceló; Sebastián Escarrér, fill de Gabriel (Sol Melià); Antoni
Esteve, fill de Josep (Laboratoris Esteve); o Carlos Godó, fill del comte.
Entre la resta d’empresaris que hi figuren -tots paguen quotes d’entre 15.000 i
30.000 euros anuals- hi ha Salvador Alemany, d’Abertis; Francisco Daurella
(Cobega), Isidre Fainé, el president de CaixaBank; Josep Oliu, el seu homòleg
de Banc Sabadell, que també és patró de la Fundación Príncipe de Asturias;
Leopoldo Rodés i el seu fill Gonzalo -Mediaplanning-; Miguel Torres, del gegant
dels vins; Àngel Simón, d’Agbar; Sebastià Salvadó, del RACC; o Jordi Rubau, de
Construccions Rubau. Aquesta darrera companyiaestà sent
investigada per formar part d’un presumpte càrtel d’empreses
gironines que es coordinava per repartir-se les adjudicacions d’obra pública de
GISA. També apareix alspapers de Bárcenas i està sota sospita per
les obres del dic est del Port de Barcelona. A més, bona part de les companyies amb
representació al patronat de la Príncep de Girona van fer donacions a Iñaki
Urdangarin, cunyat de l’imminent rei, en el marc del cas Nóos:
Repsol 237.800 euros; Abertis 116.000; Miguel Torres, 41.760,…
Els últims dies El Confidencial ha publicat que
Felip de Borbó s’ha reunit amb més de 50 empresaris i personalitats
del Principat des del gener, entre els que trobem molts delssospitosos
habituals: Isidre Fainé, Marc Puig -que ara comanda el grup Puig-,
Salvador Alemany, Antoni Esteve, Javier Godó, Leopoldo Rodés,…Sembla obvi que
el futur Felip VI segueix l’esquema del seu pare a l’hora de relacionar-se amb
el Principat i opta per envoltar-se i consultar fonamentalment la gran burgesia
del país i dirigents d’empreses que facturen centenars o milers de milions
d’euros anuals. L’elit del capitalisme extractivista nostrat. Un 1% que ha
acompanyat un rei i que intentarà estar al costat d’un altre, formant una cort
que es pot definir de moltes maneres però que en cap cas éscampechana.
*Article publicat al portal web de la DIRECTA.
