L'austeritat allunya l'Estat espanyol de Finlàndia i l'apropa a Somàlia

L'Índex d'Estats Fallits mostra un creixent retrocés de l'estabilitat d'Espanya, fonamentalment per l'augment de la pobresa i les desigualtats econòmiques

Els sis milions de persones a l'atur, l'empitjorament constant de les condicions laborals de la majoria de la població que sí que té feina, la progressiva i continuada degradació dels principals serveis públics a causa de les retallades i la creixent desigualtat social són algunes de les principals conseqüències de la política d'austeritat a ultrança que des de fa més de tres anys apliquen el govern espanyol i, en gran mesura, els executius autonòmics i locals. Entre d'altres coses, aquest còctel s'ha traduït en una creixent mobilització social i, segons la majoria de les enquestes, contribuirà a la major sacsejada del mapa polític, tant estatal com del Principat, des de la transició, amb la fi del bipartidisme en elcas espanyol i la probable substitució de CiU per ERC com a partit hegemònic català. L'austeritat sense límits té altres conseqüències que sovint són ignorades en el debat mediàtic, com són convertir-se en un estat amb una pau cada cop més qüestionable i on l'estabilitat és cada cop menys segura.

És evident que l'Estat espanyol no és Somàlia -exemple paradigmàtic d'estat fallit-, però

 les creixents retallades i el progressiu empitjorament de la situació econòmica de la majoria de la població l'estan allunyant imparablement dels països més estables del planeta que trobem fonamentalment al nord d'Europa. Segons l'Índexd'Estats Fallits (FSI, en anglès), publicat fa unes setmanes i elaborat per l'ONG estatunidenca The Fund for Peace, l'Estat espanyol és estable, però si l'any passat ocupava la posició 153 enguany és a la 149, en un rànquing on el número 1 i, per tant, principal estat fallit del planeta és Somàlia. Com a principal antagonista hi ha Finlàndia, en la darrera posició (178), just per darrere de Suècia. Paral·lelament a l'FSI, fa unes setmanes es va publicar el Global Peace Index (GPI), que vaig analitzar en una entrada i on es reflecteix que l'Estat espanyol i la resta de PIIGS (Portugal, Itàlia, Irlanda i Grècia) han vist retrocedir sensiblement el seu nivell de pau des de l'esclat de la crisi i l'aplicació de retallades salvatges.

L'FSI analitza 12 variables i en cada una de les quals els estats analitzats reben un 10 de puntuació si es considera que són fallits en aquest àmbit i un 1 si són totalment estables. Espanya obté una puntuació de 44,4, millor que les de Grècia (50,6) o Itàlia (44,6), però pitjor que Lituània (43,0), Polònia (40,9), Portugal (32,6), Eslovènia (32,3) o Irlanda (24,8). Les categories en què l'Estat espanyol obté una pitjor puntuació són elits fracturades -en el sentit que líders locals i nacionals participen en una arriscada política per obtenir algun guany polític i perjudicant el contracte social- amb un 6,0, la group grievance -en referència a què si hi ha tensió i violència entre grups l'Estat no pot garantir la seguretat, de manera que pot aparèixer por i violència addicional- amb un 5,8, la pobresa i el declivi econòmic amb un 5,5 i el desenvolupament econòmic desigual, amb un 4,1.

És a dir, on pitjor puntuat està l'Estat espanyol és en àmbits que tenen una relació directa amb la situació econòmica, que ha empitjorat acceleradament des del 2008 amb unes mesures d'austeritat seguides a cegues pels governs de Zapatero i Rajoy a nivell estatal i, durant molt de temps, pels d'Artur Mas al Principat, Francisco Camps i Alberto Fabra al País Valencià, i José Ramón Bauzá a les Illes. L'FSI considera Espanya un estat amb capacitat per suavitzar uns xocs -en aquests cas econòmics i socials- que en països en pitjor situació provocarien una caiguda molt més accentuada, però és evident que a mesura que la població exclosa cada cop és més alta i que les desigualtats socials no estan deixant de créixer aquesta capacitat d'esmorteïment es veurà reduïda i, probablement, l'any vinent la puntuació a l'índex sigui encara pitjor, amb variables com la fuga de cervells i emigració on el 3,0 obtingut enguany es veurà clarament superat.

El GPI alertava que del “creixent risc” que els “6 milions d'aturats participin en protestes significatives”, mentre que a nivell continental recalcava que s'està coent una “crisi política” a la superfície de l'eurozona a causa de les polítiques d'austeritat. La Troika -Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional- segueix dictant mesures econòmiques neoliberals, que accentuen les desigualtats i perpetuen una precarietat creixent entre la població assalariada, mentre que el govern de Rajoy lluny d'intentar algun cop de timó que refermi la seva sobirania, es limita a complir el que li ordenen i augmentar, això sí, la despesadedicada a reprimir la població, amb l'adquisició de nou material antiavalots. No fos cas que la ciutadania pretengui canviar les coses amb mobilitzacions massives. Si ho fan, es tracta de posar-los la por al cos perquè tornin a casa. Mentrestant, rànquings independents com el GPI o l'FSI constaten com la convergència amb els països nòrdics, on l'estat del benestar malgrat algunes retallades segueix existint, ja és, directament, una utopia.